Maje, ‘la viuda negra de Patraix’: la presó era una festa

A la presó el temps passa i el desig colla, i per sobre del crim horrorós que Maje va induir a cometre –l’assassinat del seu marit en un garatge del barri valencià de Patraix a càrrec del ‘pagafantes’ que el 2017 era el seu amant–, l’autora intel·lectual d’aquella mort alimenta des d’aleshores l’imaginari popular no ja pel parricidi, sinó per la translació pública d’una vida sexual intensa i apassionada fora i dins de la presó.

Des del seu empresonament el 2018 a Picassent (València), a Maje se li coneixen, almenys, relacions amb quatre interns en zones comunes del recinte penitenciari –més del que han disfrutat en llibertat molts d’aquests primats fantasiosos–. I sense Tinder, fet que trasllada l’equivocada impressió que la presó, lluny de ser l’espai horrible i asfixiant que tots sabem que és, representa per als reclusos el que París per a Hemingway, un ‘Salva’m presó’, una gresca constant on tots els dies són festius, una bacanal contínua de sexe consentit entre barrots amb servei 24 hores d’intercanvi liberal. Mentida.

Aquesta és la història. Maje és una jove infermera nascuda i criada en un poble de l’interior d’Alacant, entre fàbriques d’espècies i una puixant indústria de pedreres, formada –diu ella– sota l’estricta i repressora» educació cristiana de la seva família, que un bon dia se’n va a estudiar fora del poble i descobreix la vida que li havia sigut ocultada. «Notava que m’estava passant molt ràpid l’adolescència, que no havia fet res que no fos obeir els meus pares. No estava vivint la vida, era la meva creu». El 2016 es casa amb un jove de la mateixa localitat. Eren nòvios des del 2011, quan ell en tenia 30 i ella, 21. Antonio Navarro Cerdán, enginyer de professió, a qui és infidel abans i durant el matrimoni, fins que nou mesos després del casament amb la seva primera i única nòvia i amb més banyes que un cistell de cargols (el Salva, el José, el Tomás, el Sergio...), el marit ho descobreix, la fa fora de casa i Maje confessa aquell dia a un dels seus amants, el Tomás: «Em satura, m’aclapara, l’odio, vull que es mori, no l’aguanto, això ho pagarà car, he pensat a acabar amb la seva vida».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El Tomás surt disparat, però queda el Salva, el ‘pagafantes’, un amant paral·lel dels dos últims anys, que li fa la compra, auxiliar d’infermeria i company de feina, 20 anys més gran que Maje, casat, una filla, al qual Maje envia cartes d’amor que aquest plastifica i porta sempre a la seva motxilla. «Val per tots els petons i abraçades que desitgis tota la vida», «La teva Maje, la teva bruixa, la teva lletja... Però al cap i a la fi... teva». El Salva, un individu normal, ni guapo ni lleig, davant una dona atractiva, més jove, apassionada. Ni ell s’ho creu. Al matí del 16 d’agost del 2017, quan l’enginyer es disposava a acudir a la feina, el Salva li va assestar vuit ganivetades en un garatge del barri valencià de Patraix. «No vull que fallis», assegura el Salva que li va dir Maje. «Ja està fet», li va confirmar ell per telèfon. Les altres coses són història. Ella, condemnada a 22 anys de presó; l’autor material, a 17.

I queda David M. R., de 38 anys, últim amant conegut i pare del fill de Maje, a la presó des del juny del 2008 per matar a punyalades un home de 27, pel que sembla per una venjança. Condemnat a 15 anys, sortirà en llibertat aquest estiu. L’estranya parella. Maje i ell sumen tres mesos de relació dins de Picassent, un entorn difícil per saber si menjaran anissos. La vida de Maje resumida en una altra frase de Hemingway: «¿Mai et fa la sensació que tota la teva vida està passant i no l’estàs aprofitant? ¿T’adones que has viscut gairebé la meitat del temps que tens per viure?».