No era tan simple

Construïm el món sense comprendre’l del tot, com qui arma un moble d’Ikea, seguint les explicacions marcianes del prospecte. Vivim envoltats d’objectes, normes, paraules i sistemes que utilitzem amb una familiaritat pertorbadora. Sabem obrir portes, engegar pantalles, obeir senyals, estimar, treballar, votar, consumir, vestir-nos. Tot funciona més o menys i aquesta funcionalitat ens tranquil·litza. Però el funcionament no és comprensió. És costum assajat. Formem part d’estructures socials o laborals el sentit profund de les quals se’ns escapa. Diem "jo" sense saber exactament què assenyala aquest pronom. Anomenem realitat a un acord tàcit entre percepcions fràgils i relats heretats. Tot i així, sobre aquesta base movedissa, edifiquem ciutats, ideologies, famílies, expectatives, himnes. La ciència explica molt de molt poc. I quan explica, ho fa a costa d’obrir noves zones d’ombra. La tècnica resol problemes immediats mentre en crea altres de més lents i difícils d’anomenar. La moral ordena conductes sense aclarir del tot per què unes valen i d’altres no. Vivim en un món ple de respostes operatives i gairebé buit de sentit compartit. Potser per això l’omplim de soroll. Comprendre exigiria aturar-se, i aturar-se és un luxe sospitós. Avancem. Ajustem peces. Posem pegats a esquerdes. Ens adaptem, en fi.

L’inquietant no és només que no comprenguem el món, sinó que el confonguem amb les nostres explicacions provisionals. Creiem que anomenar és conèixer, que mesurar és dominar, que narrar és posseir. I mentrestant, el real insisteix en el cos que envelleix, en el dolor que no es tradueix, en l’atzar que arruïna qualsevol pla. Potser construir sense comprendre no és un error, sinó una condició. Potser el món humà és, per definició, un artefacte aixecat a cegues, una obra col·lectiva feta d’intuïcions parcials. L’únic veritablement perillós és oblidar aquesta ceguesa. Perquè quan creiem entendre, deixem d’escoltar. I llavors el món, tard o d’hora, es converteix en aquest mirall que ens torna una imatge terrible de nosaltres.

Temes:

Cistell de la compra Ikea

Inicia sessió 0 Comentaris