JuntsxBradPitt, o com es diguin

La segona: JuntsxPréstec (o com s’anomenin avui) ha impulsat una campanya perquè els catalans els facin arribar diners per sufragar la campanya electoral, mitjançant donació o préstec. Els préstecs, com el seu nom indica, seran tornats «en el termini màxim d’un any» (sic). Aquests que tornaran els diners són els mateixos que van prometre als seus fidels una republiqueta al cap de 18 mesos; aquest que assegura que retornarà fins a l’últim euro és el que va emplaçar els seus subordinats a enfrontar-se a les conseqüències dels seus fets mentre ell fugia de nit, amagat com un lladre a la part posterior d’un cotxe. ¿Com no li hauríem de prestar diners?

Jo no sé si cal ser més il·lús per enviar 170.000 euros a algú que diu que és Brad Pitt, o deixar-los a JuntsxEstafa (o com es diguin avui) amb l’esperança que els retornin. Personalment, veig molt més probable que l’actor de Hollywood es trobi sense calers i truqui a una senyora de Granada per casar-se amb ella, que no pas que JuntsxPasta (o com es diguin avui) torni un sol euro caigut a les seves mans, que la bona vida a Waterloo no es paga sola. El primer és altament improbable, el segon és senzillament impossible.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Les caixes de resistència ja no donen per a més i, com que la vida a Bèlgica no és barata, cal idear noves maneres d’esprémer els talossos. No és descartable que les dues estafes tinguin el mateix origen i que fos el Vivales qui es fes passar per Brad Pitt. Cert és que si s’assembla cada dia més a una estrella de Hollywood és a Oliver Hardy, no al protagonista de ‘Maleïts malparits’, però això se soluciona enviant una foto falsa.

Ja se sap que «trist és demanar, però més trist és robar». Davant el dubte, a JuntsxBarra (o com es diguin) opten per les dues coses alhora, així no hi ha risc d’equivocar-se.