Educació
Del barracó a l’excel·lència
Policía en la puerta de un instituto en Barcelona. /
La pròxima història inspiradora explicarà la peripècia d’un estudiant de les Balears que després de cursar la seva educació primària i secundària pública en barracons va aconseguir unes qualificacions tan altes que va ser seleccionat per al restrictiu i elitista batxillerat d’excel·lència. Aquest trampolí el va preparar per accedir a la facultat de Medicina, i després d’un MIR competidíssim va aconseguir una de les cobejades places d’especialització en Dermatologia. Amb ell pujarà a l’escenari un altre jove procedent d’una sobrepoblada localitat pròxima a Barcelona el relat de superació del qual arrencarà més llàgrimes. Va ser interceptat als lavabos del seu institut, on acostumava a amagar-se per vapejar, per un mosso de paisà, que el va enviar cap a l’aula. L’experiència el va marcar tan profundament que va aconseguir la nota de selectivitat més alta de la seva província i es va inscriure en Medicina, carrera que va acabar entre els millors de la seva promoció. Amb una de les més altes qualificacions de MIR de l’any, avui compleix el seu somni d’especialitzar-se en Dermatologia.
Les solucions creatives per a l’educació que estem coneixent últimament a dreta i esquerra de l’espectre polític semblen encaminades a escombrar la runa sota la catifa. A les contínues notícies sobre dificultats de convivència, abandonament escolar i baix rendiment dels alumnes de les illes, el Govern balear ha contestat amb la creació d’un batxillerat d’excel·lència en el qual formar els millors expedients i per al qual construirà un institut especial. No és una idea original, l’han copiat de la seva musa, Isabel Díaz Ayuso.
Una altra ocurrència, la Generalitat ha decidit infiltrar mossos de paisà als instituts que ho demanin, que són, segons diuen, els que pateixen habituals situacions de conflicte. Lluny d’etiquetar els millors com a les Balears, a Catalunya s’assenyala els pitjors. En els dos casos, es transiten camins alternatius per evitar la fórmula més justa: cal dedicar més pressupost a la formació de les generacions venidores, invertint en infraestructures i contractant més personal. Un remei poc sorprenent que els provoca urticària. Però no cal preocupar-se, de dermatòlegs no en faltaran.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
