Confusió a Rússia

El que passa és seriós tot i que les notícies que arriben d’un i altre bàndol no siguin fiables perquè procedeixen del Ministeri de Defensa, que fa temps que anuncia victòries inexistents a Ucraïna; del Kremlin, que va mentir des del primer moment sobre l’origen i raó de la invasió, i del mateix cap del Grup Wagner, que és un bocamoll amb antecedents penals. Cap és de confiança.

Sembla que els milicians del Grup Wagner, molts d’ells acabats de sortir de les presons, han pres la ciutat russa de Rostov i avancen cap al nord, en direcció a Moscou fustigats per la Guàrdia Nacional russa i per la Força Aèria. Prigozhin, el seu cap afirma haver pres també Voronezh, on alguns soldats russos s’haurien passat al seu bàndol. Un acudit, que ja corre, diu que Putin no ha de preocupar-se perquè si els de Wagner avancen a la velocitat que ho van fer a Ucraïna no arribaran a Moscou fins a meitat de segle. Hi ha gent molt dolenta pel món. També afirma que ha fet caure un helicòpter i un parell d’avions... ¡Vagi vostè a saber! Mentrestant, unitats militars es despleguen a Moscou per protegir el Kremlin i es bloquegen ponts i carreteres. Fins aquí el que més o menys sabem.

L’enfrontament

Per aturar la seva ofensiva, Prigozhin exigeix que vagin a veure’l el ministre de Defensa, Shoigu, i el cap d’Estat Major, Guerasimov, amb qui manté una pèssima relació personal després d’acusar-los de «traïció» per no donar-li les armes i municions que precisava per prendre Bakhmut, d’indiferència davant la sort dels seus milicians (que van patir moltes baixes en aquest poble), i de corrupció. Ara també diu que l’ataquen amb míssils. O sigui, que no es porten gens bé.

La revolta (ningú ho qualifica per ara de «cop») sembla dirigir-se inicialment contra les Forces Armades i no contra el president mateix, tot i que Prigozhin també ha deixat clar que el poble rus ha sigut enganyat sobre una inexistent amenaça de l’OTAN o d’Ucraïna contra la «Mare Rússia», que van ser les raons adduïdes per Putin per justificar la invasió. En essència, Prigozhin afirma que fa temps que els generals enganyen Putin en tot el que té a veure amb aquesta guerra. I que per això va tan malament. En principi no sembla que aquest grup de mercenaris tingui capacitat per provocar un terratrèmol que posi fi a l’era de Putin i, potser, a la guerra. La disparitat de forces és enorme i, a més, ningú sap què faria un eventual successor de Putin, que podria ser pitjor. Massa incògnites.

Una altra cosa seria si l’Exèrcit es divideix i una part recolza els insurgents, o l’opinió pública s’allunya del Kremlin, o grups d’extrema dreta –molt crítics amb l’exèrcit per la mala marxa de la invasió– decideixen donar suport a Prigozhin, com ja ha fet el magnat Jodorovski. O sigui, el risc és que la rebel·lió inicial s’estengui i guanyi força abans de ser aixafada.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Però passi el que passi al final, el que passa és molt greu i empitjora cada hora perquè ja no sembla haver-hi marxa enrere. S’han creuat línies vermelles. D’una banda afecta la invasió, traient les forces i l’atenció que demanda la contraofensiva ucraïnesa per recuperar els territoris perduts, per altra també afecta forçosament la moral de les tropes russes que hi combaten i a les quals ara els diuen que hi han anat enganyades, i finalment projecta cap a l’exterior una mala imatge de Putin i una altra de divisió a l’interior de Rússia. Això sense explicar com de perillosa és aquesta potencial inestabilitat interna quan afecta –com és el cas– una potència amb 1.500 caps nuclears desplegats. Rússia no és Mali. Hi ha coses amb què no s’ha de jugar.

Les espases estan enlaire i ens esperen emocions fortes en les pròximes hores. És molt aviat per saber què passarà.