Xi i Trump no s’acosten prou
Ja era hora que s’hagin reunit a Corea. No se n’aniran al llit junts perquè entre els dos mandataris hi ha una lluita oberta per l’hegemonia mundial que encara mantenen els americans
Entre el soroll provocat per la dimissió de Mazón, el judici del fiscal general de l’Estat i les memòries reals tenim la bona notícia, que ja era hora, que Donald Trump i Xi Jinping s’han reunit a Corea per parlar de les seves coses que són les nostres també, perquè el que ells decideixen ens acaba afectant a tots ens agradi o no ens agradi, que la veritat és que no ens agrada i no tenim més remei que aguantar-nos. Per exemple, com a conseqüència dels aranzels de Trump, les exportacions xineses als EUA han disminuït un 27% mentre creixien un 14% cap a Europa, perquè en algun lloc han de vendre els xinesos la seva sobreproducció. A Espanya ens han arribat un 15% més de tèxtils xinesos a uns preus que fan bastant mal a la producció nacional.
En vigílies de la trobada regnava l’optimisme perquè les coses estaven tan malament entre ells que només podien anar a millor. Trump amenaçava de prohibir TikTok, havia anunciat aranzels del 100% a les importacions xineses, restriccions a la venda de xips d’última generació i limitacions al transport marítim entre els dos països, i Xi, en lloc d’arronsar-se com va fer Ursula von der Leyen, havia respost amb iguals restriccions per als vaixells ianquis i amb limitacions a l’exportació de terres rares, una cosa que posava de genolls els fabricants d’automòbils, telèfons i, fins i tot, avions, perquè els xinesos controlen la producció del 80% d’aquestes terres i, cosa que és encara més important, el 90% del seu refinament, un procés llarg, complicat i molt car. La seva reunió em recordava l’acudit del dentista que el pacient agafa per on vostè imagina mentre li diu: "No ens farem mal, ¿oi, doctor?". Doncs aquí igual. L’actual relació és dolenta per a tots dos i a cap li interessa mantenir-la.
La qual cosa tampoc vol dir que se’n vagin al llit junts perquè entre tots dos existeix una lluita oberta per l’hegemonia mundial que encara mantenen els americans. La Xina és l’únic país amb la capacitat i la voluntat de disputar aquest lideratge mentre Rússia mira amb enveja, conscient que la seva economia el col·loca en una altra lliga i l’obliga a portar a col·lació el seu poder nuclear. Per això, Putin ha revelat aquesta setmana un nou coet propulsat per combustible nuclear i capaç de projectar un cap atòmic a 15.000 quilòmetres de distància. O sigui, que ens pot caure a sobre a tots.
El tema nuclear es complica
El tema nuclear es complica per moments perquè, per no quedar curts, els americans també proven coets d’última generació i ells i els russos amenacen de tornar a fer proves nuclears terrestres tot i que ho prohibeix el CTBT (Comprehensive Test Ban Treaty), mentre els xinesos augmenten el nombre dels seus caps nuclears cada dia.
Notícies relacionadesPutin, Trump i Xi també miren de repartir-se el món en esferes d’influència que recorden a la Conferència de Ialta, el 1945, quan Roosevelt, Stalin i Churchill es van dividir amistosament Europa i va costar cinquanta anys que el nostre continent recuperés una llibertat que avui torna a veure’s amenaçada. Per això, en la reunió, Trump va haver de demanar ajuda a Xi per acabar amb la guerra d’Ucraïna, perquè l’americà sembla que per fi s’ha adonat que Putin no para de prendre-li el pèl i que si depèn de Vladímir no li donaran mai aquest Nobel de la pau que està convençut de merèixer. El que passa és que al xinès ni li interessa veure derrotat el seu aliat ni vol facilitar que el ianqui es vegi lliure del malson europeu i pugui dedicar a Àsia les seves energies. També Netanyahu contribueix amb entusiasme per impedir aquest gir cap a Àsia, mentre Europa continua relegada a mera espectadora sense veu ni vot.
Al rebre el premi Princesa d’Astúries a les humanitats, Byung-Chul Han va dir que en la societat neoliberal i tecnològica que vivim no som lliures tot i que creiem ser-ho i no hi puc estar més d’acord. El que passa és que en la leninista-capitalista dels xinesos tampoc ets lliure i ni tan sols et permeten creure que ho ets. Per això si cal elegir em quedo amb Washington, per més que no m’agradin moltes de les coses que fa.
