Ser optimista no és fàcil

Quan els americans es posen a posar noms a les coses no hi ha qui els superi. George W. Bush es va inventar l’Eix del Mal (Axis of Evil) per incloure l’Iraq, l’Iran i Corea del Nord. Anys després va aparèixer l’Eix de Resistència (Axis of Resistance) per englobar tots aquells veïns d’Israel disposats a posar fi a la seva existència mentre no accepti la creació d’un Estat palestí. Avui aquest eix està molt debilitat però allà hi havia Hamàs, Hezbol·là, el règim sirià dels Assad, milícies xiïtes de l’Iraq, els houthis del Iemen i el mateix Iran dels aiatol·làs. I ara parlen de l’Eix d’Agitació (Axis of Upheaval) per incloure els CRINK (això dels acrònims també els fascina), o sigui la Xina, Rússia, l’Iran i Corea del Nord, perquè s’oposen al lideratge mundial dels Estats Units, una cosa en la qual també coincideixen els BRICS (originalment el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i l’Àfrica del Sud, però que no paren de rebre noves adhesions). A nosaltres Mark Rutte, secretari general de l’OTAN i Llepaculs Major de Trump, ens va batejar com els PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya) durant la crisi del 2008. Són coses que no s’obliden.

Notícies relacionades

Les joies i la caca

Riure per no plorar

El cas és que l’Eix d’Agitació s’ha reunit amb altres països al setembre a Tianjin en el marc que ofereix l’Organització de Cooperació de Shanghai amb l’objectiu de treballar per aconseguir el que Xi Jinping va anomenar "un sistema de governança global més just i equitatiu" que debiliti el lideratge dels Estats Units. Cal prendre’ls seriosament per almenys dues raons: la primera és que no convé menysprear la seva capacitat demogràfica, econòmica i militar, i la segona és que compten amb el suport de qui menys es podia esperar, perquè Donald Trump s’ha afegit a Xi i a Putin en considerar que l’ordre establert el 1945 i recolzat per Washington, que ens ha donat vuitanta anys de pau i progrés econòmic, no s’adequa avui als seus interessos i permet que el món s’aprofiti impunement dels Estats Units. Com a resultat, les Nacions Unides són més febles que mai, inútils ha dit Trump en la recent reunió de la seva Assemblea General; els grans i no tan grans violen sense conseqüències el dret internacional, com ara fa Rússia a Ucraïna, Israel a Gaza i Cisjordània, o el mateix Washington a l’enfonsar llanxes de presumptes narcotraficants en lloc d’aturar-los i portar-los a judici; les raons de seguretat nacional prevalen sobre qualsevol altra consideració, justifiquen qualsevol excés i s’imposa la llei de la selva, com va denunciar el rei Felip VI a les Nacions Unides; tornem a un repartiment del món en esferes d’influència, com mostren les apetències russes de fer retrocedir l’OTAN fins a la frontera alemanya; les xineses, de quedar-se amb tot el Mar del Sud de la Xina a més de Taiwan; o les nord-americanes, de reclamar Groenlàndia i el mateix Canadà per tal de tenir millor accés a l’oceà Àrtic.

Diuen que un optimista és un pessimista mal informat. El cas és que després del meu últim article sobre la treva a Gaza em va trucar un amic dient-me pessimista i això m’ha fet reflexionar sobre si realment ho soc perquè mai m’he considerat així. Jutgin vostès si tot això no alimenta els tambors de guerra: els europeus (Sánchez es va apuntar a última hora) llancen un pla per evitar que Washington s’entengui amb Moscou a expenses d’Ucraïna i a l’esquena d’Europa; Alemanya coqueteja amb el fet de restablir la mili, com ja han fet alguns veïns nòrdics; els països OTAN gasten més en armament mentre reben provocacions russes en forma de drons i augmenten les seves sancions a Moscou; i Trump decideix tornar a dir Departament de Guerra al que des del 1949 era de Defensa. A més, s’ha desmantellat tota l’arquitectura de seguretat nuclear entre russos i nord-americans, els xinesos s’armen a tota velocitat i altres països, com Corea del Sud, el Japó o la mateixa Polònia consideren buscar la bomba davant la falta de garanties de protecció nuclear per part de Washington. I, a sobre, Donald Trump està emmurriat amb el senyor Pedro Sánchez i no para de repetir-ho, raó per la qual mirarem de calmar-lo comprant míssils per a Ucraïna als Estats Units, que fan així un gran negoci. El que no estigui preocupat ha de fer-s’ho mirar amb urgència.