Contra rellotge Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
¿A qui li interessa una coalició d’esquerres?

Les expectatives de reedició d’un govern d’esquerres en format de coalició passen perquè Unides Podem i Sumar enterrin la destral de guerra i es decideixin a formalitzar una coalició electoral que els permeti maximitzar les seves opcions en la consecució de representació. Els mals resultats obtinguts pel partit morat en les eleccions del 28 de maig, igual com de les esquerres regionals, totes potencials socis de Sumar, juntament amb la sobtada convocatòria electoral de les generals, feien preveure un ràpida superació de les diferències. Amb tot, a escasses hores de la data límit per a la inscripció de coalicions electorals l’acord no s’entreveu.

Incentius dispars

Notícies relacionades

Suspicàcies, recels mutus i vetos creuats dificulten la ‘fumata’ blanca i les parts es preparen per culpar l’altre de l’eventual fracàs de les negociacions. La consulta interna llançada per Podem ‘in extremis’, amb una pregunta absolutament inintel·ligible, surti el que surti, pot ser un descàrrec de prova.

Però més enllà que aquesta dilació pot ser la vella estratègia negociadora del joc de la gallina, el potencial suïcida de la qual, no s’ha d’oblidar, és molt elevat, no totes les parts tenen els mateixos incentius per formalitzar un acord. La viabilitat de Sumar, que com a partit no existeix, passa per mantenir el paper preponderant de Yolanda Díaz al Govern amb una posició clarament institucional, una cosa que el pas a l’oposició no garanteix. En canvi, Podem, davant el risc de ser fagocitat i d’una eventual pèrdua de protagonisme de Ione Belarra i Irene Montero si la coalició es formalitza, pot pensar que és millor passar a l’oposició i rearmar-se davant un govern del PP i davant un PSOE debilitat i potser escapçat i mirar de reeditar la gesta dels seus primers anys de vida agafant la bandera del descontentament i l’agitació a l’esquerra. I qui, sap fins i tot, si gràcies a l’altaveu televisiu, donant una segona oportunitat a Pablo Iglesias.