Hodio, Habermas i l’esfera pública
El Govern acaba de presentar l’eina Hodio (en les sigles en castellà, Empremta de l’Odi i la Polarització), destinada a mesurar la presència de discursos d’odi i polarització a les xarxes socials. El sistema analitzarà grans volums de contingut mitjançant tècniques d’anàlisi de dades, intel·ligència artificial i revisió experta per obtenir indicadors periòdics i comparar com les diferents plataformes gestionen aquests continguts. La iniciativa parteix de l’assumpció àmpliament compartida que les xarxes socials han transformat el debat públic, atès que els seus algoritmes, orientats a maximitzar la interacció, tendeixen a afavorir missatges emocionals i confrontatius davant els racionals, per augmentar la visibilitat de continguts polaritzadors.
Malgrat la bondat de l’objectiu, el projecte resulta problemàtic per diverses raons. En primer lloc, des del punt de vista conceptual. En l’ordenament jurídic espanyol, el delicte d’odi ja està definit a l’article 510 del Codi Penal i es refereix a la incitació a la violència o a la discriminació contra col·lectius protegits. La iniciativa del Govern sembla anar més enllà d’aquest marc. Si conceptes com odi o polarització no es delimiten amb precisió, hi ha el risc que opinions dures o controvertides quedin incloses en aquestes categories. En segon lloc, planteja un problema institucional: si la definició dels criteris i l’elaboració dels indicadors depenen del mateix Executiu, l’eina podria acabar convertint-se en un mecanisme de pressió política sobre les plataformes i, per tant, sobre el debat públic.
Notícies relacionadesAquestes tensions es comprenen més bé en vista de la teoria de l’esfera pública de Jürgen Habermas, la recent mort del qual convida a rellegir-ne el pensament. Per al filòsof alemany, la legitimitat democràtica es basa en un espai de deliberació obert en què els ciutadans intercanvien arguments en condicions de llibertat i igualtat. L’esfera pública ha de conservar una autonomia davant les institucions, precisament perquè la seva funció és permetre la crítica al poder. Quan el govern defineix quins discursos es consideren problemàtics, apareix el risc que aquesta classificació acabi influint en els límits del debat legítim. I, tot i que no adopti la forma de censura directa, pot operar d’una manera més indirecta, mitjançant indicadors oficials o categories que condicionin la percepció pública de determinats discursos. Si la frontera entre discurs d’odi i discurs polèmic es torna imprecisa, algunes posicions crítiques poden acabar deslegitimades.
Per a Habermas, el consens democràtic neix del procés deliberatiu entre ciutadans lliures i iguals. Per això, iniciatives com Hodio, que pretenen corregir els problemes del debat digital mitjançant mecanismes institucionals de classificació del discurs, corren el risc d’acabar afeblint l’autonomia de l’esfera pública de què depèn la mateixa deliberació democràtica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
