Sembla una tonteria Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El sentit de matinar
Vaig descobrir que ho feia per estar sol, i ser conscient de la soledat i de la seva perfecció
Matines per moltes raons, i amb cadascuna el dia adquireix un estil o un altre. Però també pots matinar sense saber per què, ja que no has d’anar a treballar aviat, ni fer-ho des de casa, ni et despertes mort de gana, ni has d’acompanyar els teus fills a l’escola, ni sortir corrents a fer-te una analítica, ni treure el cotxe de la zona blava, ni cap dels altres milions de coses que qualsevol dia t’expulsen del llit a trenc d’alba. De fet, és possible que tinguis son, però tu matines igualment, i per res en concret. Perquè sí, perquè va esdevenir costum en algun moment, i des d’aleshores vas anar oblidant lentament la causa original, i no fer-ho trauria sentit al dia, o pensaries que alguna cosa va malament. Acates una inèrcia, o la falta de sentit, o el no-res. El no-res, de vegades, obliga. Fa suportables alguns moments.
Entretots
Només saps que passa cada matí: mires l’hora, apartes els llençols amb arrogància, t’incorpores, surts del dormitori, vas al lavabo, i a continuació, posem per cas, et tanques a la cuina a preparar l’esmorzar, mentre constates per la finestra que encara és de nit, i que se senten els ocells, i que farà fred, o que plourà sense parar, o que farà una calor infernal tota la jornada, això no importa. A l’altre costat de la porta, si no vius sol, la família continua dormint, i exercint una espècie d’inexistència que dona encara més valor al fet de matinar.
Durant molts anys jo pensava que matinava per res, com si hi hagués sentit en la falta d’una raó, i que al llarg del dia feia moltes altres coses perquè sí, per fer-les, sense creure en l’existència d’un motiu exprés, clar, concís, fort, que guiés les meves accions. Però ja vaig descobrir –només van haver de passar unes quantes dècades– que matino per estar sol, i ser conscient de la soledat i de la seva perfecció, per contemplar el dia encara impol·lut, sense que ningú, ni jo, li hagi posat els dits a sobre. Matino per esmorzar sense veus, en un silenci no domesticat, natural, que ni els rellotges perforen o embruten, i una mica per recordar que bonic que era viure sol.
