Tenir idees per a res
El cineasta Alfred Hitchcock /
Penso de vegades en aquestes idees que tenen bona pinta, sobretot a principi d’any, i que al final no van enlloc. Hi ha alguna cosa en el seu propi pes que les condemna a caure sense esperança, a rebentar contra terra. Durant un temps tals idees il·luminen el cap del qual neixen com un foc descontrolat, una resplendor atòmica, i transcorregut el seu gran moment ja s’assemblen més a la flama d’un llumí, i després, directament, a un llumí apagat i llançat a la vorera. Potser va ser una magnífica iniciativa portar el compte en una llibreta de les idees que no arriben a res, com qui posa petxines en una llauna, o gomes de cabell, o monedes, o fotos, o llapis de memòria, per veure l’efecte que produeix la simple acumulació a la tornada dels anys.
Recordo que en una ocasió a Alfred Hitchcock se li va acudir una idea boníssima per a una pel·lícula que, per descomptat, tampoc va tirar endavant. No va ser la primera vegada. En el cine les idees per a pel·lícules no arriben enlloc moltíssimes vegades. En aquesta oportunitat, el director pretenia gestionar l’aparició d’un inesperat cadàver. Fascinat per les fàbriques d’automòbils de Ford, va treballar en una escena dialogada entre Cary Grant i un contramestre de la fàbrica davant una cadena de muntatge. Darrere d’ells –li va explicar a Truffaut en una de les seves entrevistes–, l’automòbil començaria a ajustar-se peça a peça, des de zero.
Notícies relacionadesAl final del diàleg, Grant i l’empleat havien de tornar a contemplar el cotxe totalment muntat a partir d’un simple cargol i comentarien: "¡És formidable, eh!". I en aquell instant, obririen la porta del cotxe i cauria un cadàver de l’interior. A Truffaut li va semblar una idea meravellosa. I a mi, tot i que jo no sigui ningú, també. Però se li suscitava un problema no petit a Hitchcock: ¿d’on havia sortit el cadàver? Del vehicle no, perquè al principi de l’escena no era més que un cargol. El cadàver havia caigut del no-res, sense més ni més. La idea era tan bonica i gratuïta que el director britànic, que estimava les escenes gratuïtes, no va aconseguir integrar-la a la història. No va arribar, doncs, enlloc. Va caure pel seu propi pes.
Qualsevol pot tenir una idea meravellosa en els primers instants, cridada a no servir per a res, tret de per treure-li brillantor fins que s’oblida, i amb el temps s’oblida que es va oblidar. D’això també va parlar Hitchcock una vegada, a propòsit d’un guionista a qui sempre se li acudien les millors idees en plena nit, mentre dormia, i al despertar-se al matí no aconseguia recordar-les. Un dia es va dir: "Col·locaré un full de paper i un llapis al costat del llit, i quan se m’acudeixi una idea, la podré escriure". ¿Gran idea? En tot cas, va ser el que va fer, i una nit es va despertar de sobte amb una idea meravellosa, que va escriure al paper, abans d’adormir-se de nou. Al matí, va veure que el paper posava: "Un noi s’enamora d’una noia". L’anècdota serveix per reafirmar-se que no passa res perquè la majoria d’idees no arriben enlloc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
