I ara, ¿què?

L’1 de gener del 1895 Jules Renard va fer examen de consciència i va concloure que no va treballar bastant, no va sortir bastant, va menjar massa, va dormir massa. El 1857, Tolstoi va començar l’any aixecant-se a les onze i rebent "una carta lacònica però amable" de Turgueniev. També va traduir un conte d’Andersen, que va llegir a casa de Botkin i no va agradar a ningú.

Patricia Highsmith va inaugurar el 1946 destapant una ampolla de xampany a les nou del matí, amb el seu amant Rosalind i Natica. "Natica ha besat Rosalind i no m’ha importat. He fet dibuixos d’elles al llit. Hem sortit molt aviat per fer-nos tatuatges a Chinatown". Ricardo Piglia registra que va començar el 1975 anant al cine, a veure Barrio chino, de Polanski. "La pel·lícula sembla basada en una novel·la que Chandler mai va escriure". Josep Pla va resumir l’Any nou de 1957 amb un "Tot el dia al llit. Fatigadíssim. He tornat a casa amb dificultat. Em convé una cura de silenci i repòs absolut. Són tristos aquests excessos. En els moments factibles llegeixo Montaigne. Passo una mala estona. Que vell soc".

No li va anar millor a Julio Ramón Ribeyro el 1956. El dia anterior va beure amb excés. "Recordo haver caigut a les quatre del matí al mig de la neu. Va passar gent i no em va recollir. Que terrible és la soledat després d’una borratxera. Un amic colombià, prodigiosament intel·ligent i precoçment alcohòlic, recomanava, per curar el guayabo, veure pel·lícules de cowboys. Borges va sopar a casa de Bioy Casares la nit de Cap d’Any de 1953. Casares li va comptar que acabava de sentir per la ràdio que havia esclatat una revolució a Veneçuela contra Pérez Jiménez.

Després de sopar "ens vam reunir al voltant de l’aparell de ràdio, avar de notícies, pròdig de música sentimental i d’avisos. Vam sentir la notícia d’un accident d’un avió, seguit de l’avís: ‘Crocatitas, las Criollitas’". I va dir Borges: "Quina època aquesta: la mort ve entre galetes". El 2007, Rafael Chirbes va veure "un espectacular reportatge-videoclip de l’últim concert de Madonna".

Notícies relacionades

Futur

Les coses continuen arribant

Paul Léautaud, a l’arribar el 1948, va dinar a casa de la seva amiga Marie Dormoy. "Ho anoto perquè no es cregui que m’ha sortit gratis: 300 francs en pastissos, 500 francs per a la carn del dinar. I a sobre anirà explicant que sense ella em moriria de gana".

Alejandra Pizarnik escriu al seu diari, l’1 de gener del 1961: "Ben aviat em suïcidaré. Sento clarament que estic arribant al final". Exagerava, però no del tot. Fora d’això, no hi ha motius per no ser optimista. I al revés.