Estudi científic

Com pitjor dorms, pitjor qualitat de vida tens

  • Un nou estudi suggereix que la qualitat del son influeix més que la quantitat d’hores dormides en el descans i el benestar personal

Com pitjor dorms, pitjor qualitat de vida tens

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Sempre s’ha dit que dormir bé és un dels ingredients clau per tenir una bona salut i una bona qualitat de vida. ¿Però què passa quan, malgrat dormir les hores que toquen, no aconseguim descansar bé? Segons apunta un estudi publicat aquest mateix dimecres a la revista científica ‘PLOS ONE’, les persones que reporten pitjor qualitat del son també són les que tenen pitjors nivells de salut, benestar, felicitat i, en general, satisfacció amb la vida.

La investigació analitza més de 5.000 enquestes realitzades entre els anys 2018 i 2020 per investigadors de la Charles University de Praga. A través d’aquests qüestionaris, els científics van preguntar a la gent pels seus patrons de son (com la quantitat i qualitat d’hores, així com sobre els possibles «desfasaments horaris») i per diferents paràmetres de salut i satisfacció personal (com, per exemple, els nivells de felicitat i benestar subjectius). A partir d’aquí, els experts van creuar les dades per veure si hi havia algun tipus de relació entre son i benestar.

«Dormir millor significa una millor qualitat de vida»

L’anàlisi va revelar que un dels factors que més afecta en el benestar personal de les persones és la qualitat del son (i no tant la quantitat d’hores descansades o el moment del repòs per si mateix). «Dormir millor significa una millor qualitat de vida. Si bé és important quan dormim i quant temps dormim, les persones que tenen un son de millor qualitat també tenen una millor qualitat de vida, independentment del temps i la durada del son», destaquen els experts en l’anàlisi publicada aquest dimecres.


L’estudi no va trobar un vincle entre el conegut com a ‘desfasament horari’ del son (o ‘social jet-lag’) i els índexs de qualitat de vida. És a dir, aquelles persones que per la seva feina o rutina havien de descansar en hores poc habituals (com durant el dia o de matinada) no presentaven pitjors indicadors de benestar o salut que els que dormien en horaris més convencionals. Tampoc es va observar una relació clara entre aquests paràmetres i l’estrès laboral, per la qual cosa, segons expliquen els investigadors, les persones són capaces d’adaptar-se a qualsevol rutina de son sempre que puguin descansar bé.

Problemes de no dormir

No és la primera vegada que un estudi assenyala els problemes derivats de la falta de son. De fet, hi ha centenars d’estudis i anàlisis publicats sobre el tema. La falta de son a llarg termini, així com la mala qualitat del descans, s’han associat amb un augment del risc de tenir obesitat, diabetis o malalties cardiovasculars. També s’ha relacionat de forma directa amb trastorns de l’estat d’ànim com l’ansietat o la depressió. El dèficit de descans desencadena problemes d’atenció, concentració i memòria, així que, a més, també es relaciona amb pitjor rendiment laboral i acadèmic.

La falta de son provoca problemes de salut i d’aïllament social

Notícies relacionades

La falta de son també provoca problemes socials. Segons apunta un estudi de la revista ‘Nature Communication’, per exemple, la falta d’hores de descans provoca aïllament social. «Com menys hores dormis, menys vols interactuar socialment. Al seu torn, si no dorms altres persones et perceben com a més socialment repulsiu, cosa que augmenta encara més el greu impacte d’aïllament social relacionat amb la pèrdua de son», destaca la investigació.

A Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, almenys 12 milions de persones afirmen despertar-se cansades o amb la sensació de no haver descansat bé. A més, s’estima que almenys quatre milions de persones pateixen d’insomni o d’un trastorn crònic del son com, per exemple, trastorns del ritme circadiari, síndrome de les cames inquietes, parasòmnies o narcolèpsia.