Colau s’agafa a ‘Red Bull’ Trias, amb Collboni accelerant i Maragall amenaçant

Ernest Maragall és més sòlid i es mostra més clarivident que Trias tot i que aquest li recomanés fa quatre anys que se n’anés a jugar a petanca en algun parc i deixés pas als joves. És clar que tampoc està exempt de ficades de pota, tot i que no sigui atribuïble directament a ell. Com quan va presentar la llista de suports, malament va començar la precampanya.

Per a Collboni aquesta seria la seva última oportunitat de ser alcalde. A més el PSOE es juga molt a Barcelona. És l’únic triomf que podria lluir de veritat després del 28 de maig. La resta, Sevilla o València, passen per resistir l’envit de la dreta. Però Barcelona no és poca cosa quan a més Madrid sembla inabastable, excepte per a Tezanos que sempre està allà aclamant l’equip des de la grada. El PSOE s’ha bolcat en Barcelona, amb algun envit de riure. Com quan la ministra Raquel Sánchez es va plantar a Barcelona, en plena campanya, lluint la llei de vivenda i refregant-la al Govern per la seva presumpta passivitat. Va oblidar que aquesta llei, impulsada pels incòmodes socis d’ERC i Bildu, s’inspirava en la llei catalana que va ser recorreguda per la Moncloa en persona.

Terna impossible 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Les eleccions estan molt obertes. Però Colau és a la graella d’arribada. Semblava desplomar-se abans que Trias anunciés la seva candidatura. Però ‘Red Bull’ Trias li ha donat ales i ha situat la campanya on volia. Polaritzant. És ella qui té un públic més fidel i més mobilitzat. Només cal veure els actes, els seus són els més freqüentats. A poc que superi el llindar del 20% pot ser alcaldessa. El seu, més que pífies, és cinisme. Perquè insistir que la seva aposta és un tripartit amb Maragall és de nota. Per tal com ella és alcaldessa gràcies a un tripartit, sí. Però anti-Maragall. Si una terna no es dona a Barcelona és una que inclogui Maragall i Collboni. Llevat que els republicans decideixin immolar-se, donar-se per satisfets, menjar-se tot l’orgull i imitar Junts a la regió metropolitana com a crossa del PSC.

Una altra història són les possibles aliances en un consistori tan fragmentat. Amb el que vam veure fa quatre anys, tot és possible per inversemblant que sembli a priori. Amb el PP aspirant a rendibilitzar la seva exigua representació. Això del PP a Catalunya és literalment un menjar a part. Ni amb una conjuntura favorable aixequen cap. L’única excepció podria ser Badalona, l’ínclit García Albiol guanyarà de carrer, fregant la majoria absoluta. A més, vist el que va dir el candidat de Junts a la ciutat, ves a saber si va d’un regidor. A Castelldefels també guanyaran, de nou. Però allà l’esquerra, sondejos en mà, reté la majoria absoluta.