Coldplay Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Cançó per a la nostàlgia

Amb 'Viva la vida’ em passen pel cap els violins i el teclat de l’inici: són unes notes que em porten a recordar una època feliç i que, alhora, s’han convertit en una tortura difícil d’escoltar

1
Es llegeix en minuts
Cançó per a la nostàlgia

Paulo Novais

Em fascina el fenomen espontani pel qual una cançó determinada es converteix en un himne que es canta als camps de futbol. Penso en ‘Seven nation army’, de The White Stripes, ‘I just can’t get enough’, de Depeche Mode, o ‘Guantanamera’ en les seves múltiples versions. Molts equips agafen la melodia i adapten la lletra als seus jugadors i colors, però hi ha un cas d’identificació que és únic: ‘Viva la vida’, de Coldplay. Entre nosaltres, es va fer molt famosa com a banda sonora del futbol gloriós del Barça de Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Puyol i tota la colla. Era el 2009, l’any del triplet i després del sextet, i teníem moltes coses per celebrar, moltes rues i moltes festes. Diuen que en Pep Guardiola la posava al vestidor per motivar els jugadors; «ens va donar sort», deia Xavi en una entrevista.

Notícies relacionades

Només he d’escriure el títol ‒‘Viva la vida’‒ i ja em venen al cap els violins i el teclat amb què comença: són unes notes que em fan recordar una època feliç i alhora, amb els anys, s’han convertit en una tortura difícil d’escoltar. És el problema de les cançons que acaben sent himnes populars i a més estan arrelades a un moment concret: el ‘kitsch’ se n’apodera com si fos un virus destructor. És com la cançó de l’estiu, però tot l’any. El 2009 la vam sentir tan sovint que era inevitable que es convertís en emblema de la felicitat compartida, aquell estat d’ànim que eleva els esperits. Al cap de quatre dies tots els discjòqueis de discoteca sabien que t’animava un públic apàtic, i ja no diguem la ballaruga al final de festa d’un casament. L’èxit va ser mundial i suposo que en altres latituds s’hi associaven altres alegries, un benestar fàcil.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Messi

Aquests dies, als concerts de Coldplay, segur que sonarà ‘Viva la vida’. Cap al final de la cançó, el cors d’aquell «uouo-uooooo, ouou-uoooo» provocaran la bogeria col·lectiva. Els que sàpiguen anglès cantaran «but that was when I ruled the world» (però això és quan dominava el món) i, com un acte reflex i carregat de nostàlgia, potser pensaran: «Torna, Messi».