Convivència Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El regidor ‘abertzale’
Amb el final d’ETA, van considerar que calia gestionar ajuntaments i institucions i, per tant, ser part activa del desenvolupament de la societat basca
No és agradable que l’assassí del teu veí es presenti a les eleccions del teu poble o la teva ciutat. L’estampa és senzilla d’entendre, tant com complicada d’assimilar. El fet emmarca bé una polèmica atapeïda d’interessos polítics utilitzats per uns i per d’altres, i per tant necessita anàlisis tan freds com sigui possible, si això és viable davant el que va ser el terrorisme d’ETA.
No hi ha dubte que trobar-te amb un regidor que fa 20 o 30 anys va actuar com a membre d’un comando especialista en el tir al clatell o la bomba adossada produeix repulsa, vòmit, un rebuig immediat. Però dit això, no hi ha dubte que el nostre ordenament jurídic va castigar en el seu moment amb duresa aquestes situacions tan anòmales.
Hi ha el dubte davant les condemnes públiques d’aquells que van liderar aquestes accions assassines. ¿Van existir? Al principi que ETA anunciés el final de les seves accions, l’evidència de penediment no es proclamava amb normalitat. Els que recolzaven o van recolzar la banda terrorista no volien mostrar la victòria de la democràcia.
Tot i això, el final d’ETA es va iniciar quan una generació molt potent de l’esquerra ‘abertzale’ va decidir que ja els havia arribat l’hora de tocar poder i deixar les armes. Ho va explicar de manera molt acadèmica el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Antoni Segura. Van considerar que calia gestionar ajuntaments i institucions i, per tant, ser part activa del desenvolupament de la societat basca.
Entretots
Aquest camí d’acceptació era difícil i ha tingut un ritme assimilador no harmònic. Però el cert és que, abandonant la crispació electoral del moment, la societat espanyola ha de decidir si un terrorista que ha complert el seu temps a la presó i la seva inhabilitació està preparat per ser el regidor del poble o de la ciutat.
La situació té una complexitat que estremeix. La literatura i el cine ens han donat exemples ben relatats i amb molt context que ajuda a entendre-ho. Tot té una lògica. Rebutjar-ho o acceptar-ho. Però si les condemnes tenen límits, per alguna cosa serà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
