Podem persegueix el PNB, mentre que EH Bildu perd terreny

L'últim Euskobaròmetre situa Podem a poca distància del PNB, que es manté com a força majoritària, mentre que EH Bildu cauria en intenció de vot i quedaria com a tercera força. Perdrien escons el PSE i el PP, mentre que Ciutadans entraria per primera vegada a la Cambra basca.

L'estudi, elaborat periòdicament pel Departament de Ciència Política de la Universitat del País Basc, dibuixa un panorama molt complicat davant les eleccions basques, previstes per a l'octubre. El PNB aconseguiria 22-23 escons, quan actualment en té 27; mentre que Podem, com reiteren els últims sondejos i les mateixes eleccions generals del desembre, es consolida com a segona força política, amb 19-21 escons.

EH Bildu patiria un fort retrocés i es quedaria com a tercera amb 13 escons, vuit menys que ara; seguida del PSE amb 9, que perdria set seients, i del PP, amb 8-9, quan actualment té 10 parlamentaris. Aquestes tres formacions mantindrien l'acusada línia descendent que indiquen les enquestes electorals dels últims mesos. En canvi, Ciutadans entraria al Parlament basc amb entre 1 i 3 escons, mentre que Ezker Anitza-IU i UPD en quedarien fora.

Amb aquestes dades, l'obtenció de la majoria absoluta sembla complicadíssima, ja que requeriria l'acord de tres formacions per aconseguir certa estabilitat. Els penabistes ja no en tindrien prou amb el suport del PSE, com passa actualment, ni seria viable un acord exclusivament nacionalista. Numèricament, la suma de les forces d'esquerra sí que aconseguiria controlar la Cambra.

Els responsables de l'Euskobaròmetre adverteixen que el panorama electoral és molt volàtil per la incertesa que genera la formació de Govern a Espanya i perquè algunes formacions encara no han nomenat els seus candidats. De fet, el nivell d'indecisió se situa entorn del 24%.

DOS DE CADA TRES BASCOS, A FAVOR DEL DRET A DECIDIR

Notícies relacionades

Barcelona en Comú limita a 12 anys els mandats dels càrrecs electes però obre la porta a excepcions en ple debat de la successió de Colau

El progressisme europeu acompanya el neerlandès Timmermans, en una campanya costa amunt contra la ultradreta

Un altre estudi, elaborat per la Fundació Ipar Hegoa i el grup d'investigació Part Hartuz de la UPV, assegura que dues terceres parts de les persones enquestades a Euskadi són favorable a consultar la població per decidir el seu futur polític. Únicament un 23,3% es mostra en contra del dret a decidir i una de cada 10 persones no ho sap o no contesta.

Pel que fa a la constitució d'un Estat basc, el treball conclou que un 40,7% hi estaria a favor i un 35,3% hi votaria en contra. Aquestes xifres contrasten amb els resultats d'altres sondejos recents sobre el sentiment independentista en la societat basca.