¿Qui són els set candidats d’EH Bildu condemnats per assassinats d’ETA que renuncien a ser regidors?
Els set candidats d’EH Bildu condemnats per assassinats d’ETA renuncien a ser regidors
Eleccions municipals i autonòmiques: última hora en directe
Els set condemnats per assassinats d’ETA que anaven a les llistes d’EH Bildu han renunciat a ser regidors en el cas de ser elegits el 28 de maig i han anunciat que «no prendran el càrrec per contribuir a la convivència i la pau». El Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) va denunciar que 44 integrants de les candidatures d’EH Bildu a Euskadi i Navarra havien sigut condemnats per pertinença i col·laboració amb ETA, entre els quals aquests set per assassinat, que renuncien ara a anar a les llistes.
Aquests són els set exetarres condemnats per delictes de sang que han renunciat a ser regidors després del 28M.
Juan Carlos Arriaga Martínez. Número 3 a Berrioplano (Navarra). Va ser condemnat el 1989 a 29 anys de presó per l’assassinat el 1984 de l’empresari i comandant de l’Exèrcit retirat Jesús Alcocer Jiménez.
Begoña Uzkudun Etxenagusia. Número 3 a Errezil (Guipúscoa). Va rebre dues condemnes el 1989 que van sumar més de 100 anys de presó per dos atemptats mortals.
Asier Uribarri Benito. Número 4 a Maruri-Jatabe (Biscaia). Va ser condemnat el 2001 a 16 anys de presó per la seva participació com a còmplice en l’assassinat, el 1997, del guàrdia civil José Manuel García Fernández.
Agustín Muiños Dias. Número 6 a Legutiano (Àlaba). Condemnat el 1985 a 29 anys de presó per l’assassinat, el 1983, de l’empresari José Antonio Julián Bayano.
Juan Ramón Rojo González. Número 21 a Irun (Guipúscoa). Va ser condemnat a 55 anys per l’assassinat de Francisco Gil Mendoza i les ferides a un germà d’aquest el 1991.
Notícies relacionadesJosé Antonio Torre Altonaga. Suplent a Mungia (Biscaia). Condemnat per la seva col·laboració en l’atemptat que va costar la vida, el 1978, a dos treballadors a les obres de la central nuclear de Lemoniz.
Lander Maruri Basagoiti. Suplent a Zierbena (Biscaia). Igual que Uribarri Benito, va ser condemnat el 2001 a 16 anys de presó per la seva participació com a còmplice en l’assassinat, el 1997, del guàrdia civil José Manuel García Fernández.
- El tramvia arriba a Verdaguer i ja posa la vista a Francesc Macià
- José Durán: "Vaig portar el meu fill a entrenar i va morir als meus braços"
- Noves proves de l’ADN fan un gir al cas Helena Jubany
- Els bacteris del llot proliferen a la ‘zona zero’ de la dana
- Un conductor perd el controli atropella set persones