Camí de les urnes
La Moncloa, sobre la renúncia dels set exetarres de Bildu: «Avui se li pot acabar la campanya a Feijóo»
Els set candidats d’EH Bildu que van ser condemnats per delictes de sang renuncien a les eleccions
Eleccions municipals i autonòmiques 2023: última hora sobre la campanya electoral, en directe
La Moncloa no esperava que EH Bildu es presentés a les eleccions municipals del 28 de maig amb 44 condemnats per pertinença o col·laboració amb la dissolta ETA. Es tracta d’una decisió, expliquen els col·laboradors de Pedro Sánchez, «incompatible amb la democràcia». Les candidatures de l’esquerra ‘abertzale’, a més, trastoquen la campanya del PSOE, basada en les mesures concretes del Govern, amb el PP insistint en els nexes parlamentaris dels socialistes amb l’independentisme basc, fonamental durant aquesta legislatura a l’hora de treure iniciatives com la llei de vivenda o l’escut social davant la guerra d’Ucraïna. Així que ara que els set aspirants ‘abertzales’ amb delictes de sang a la seva esquena han renunciat a ser regidors, una sensació d’alleujament ha recorregut les files socialistes.
«Avui se li pot acabar la campanya a [Alberto Núñez] Feijóo», argumenten fonts del Govern. A la Moncloa creuen que la polèmica remetrà a partir d’ara, i que en el fons el que ha demostrat, després que el PP la convertís en el principal eix de la seva campanya, és que «hi ha un Govern que pren decisions i un partit que no té projecte i utilitza el terrorisme com ha fet sempre». El mateix cap de l’Executiu, anticipen aquestes fonts, pensa insistir en la mateixa idea durant el seu cara a cara amb Feijóo aquest dimarts al Senat.
La Moncloa evita aclarir si ha pressionat Bildu perquè els condemnats per delictes de sang renunciessin a ser regidors. «L’opinió del Govern és coneguda. Per participar en la vida pública i la normalitat democràtica cal fer-se càrrec del respecte a les víctimes del terrorisme. Això no hauria d’haver passat i mostra que a aquesta formació li queden encara molts passos per fer –ha assenyalat la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, després del Consell de Ministres–. Però, entre els que no han tingut en compte el dolor de les víctimes i els que el continuen utilitzant avui, 12 anys després de la derrota d’ETA, ens situem una immensa majoria d’espanyols. Els que han guanyat avui són les víctimes».
La desconfiança
Poc abans, durant un petit acte a Alcorcón (Madrid), Feijóo havia deixat clar que no confia en la renúncia anunciada pels ‘abertzales’. El líder del PP ha demanat als set afectats que, «en les pròximes hores», compareguin davant de la Junta Electoral i «renunciïn a les seves actes per escrit». Ho exigeix així perquè «això no sigui un engany més», ha afegit.
En el cas que oficialitzin així la seva decisió, ha considerat Feijóo, quedarà clar que «el Govern ha perdut i el poble espanyol ha guanyat». El dirigent conservador s’ha apuntat la decisió d’EH Bildu, mentre que, segons la seva opinió, «Sánchez ha tornat a callar. El cap de l’Executiu va ser preguntat per l’assumpte a Washington (EUA) divendres passat i va respondre que la inclusió de 44 candidats condemnats per pertinença i col·laboració amb ETA (set d’ells per delictes de sang) pot ser «legal», però no és «decent». La llei espanyola permet participar en la vida política a tots els nivells malgrat haver sigut condemnat per aquest tipus de delictes i etarres i exdirigents de la banda terrorista s’han presentat a les eleccions en nombroses ocasions en les últimes dècades.
Feijóo considera que ara també haurien de renunciar els altres 37 candidats que han complert penes per col·laboració amb ETA, tot i que no per delictes de sang.
També ha parlat de l’assumpte la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que ha qualificat aquesta decisió de «pas important», tot i que ha evitat criticar els ‘abertzales’, socis habituals de l’Executiu de coalició al Congrés.
«La ciutadania d’Euskadi i Navarra fa molt temps que recorre el difícil camí de la construcció de la pau», ha asseverat la líder morada en un missatge publicat a Twitter a primera hora del matí abans d’assenyalar que la decisió dels ‘abertzales’ és «un pas important». A més, ha aprofitat per criticar les formacions de la dreta per «utilitzar la memòria de les víctimes amb finalitats electorals».
El president del grup parlamentari d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ha insistit en la idea que es tracta d’un «gest positiu» que serveix «per pal·liar el dolor de les víctimes i per desactivar l’estratègia de la dreta de situar ETA en el centre de la campanya electoral». En aquest sentit, ha recalcat que el PP, Vox i Cs utilitzen tant ETA com l’okupació per evitar parlar dels problemes reals de la gent. No obstant, cap dels dos dirigents s’ha pronunciat sobre els altres 37 candidats condemnats per pertànyer a la banda terrorista.
Decisió «electoralista»
Més crític s’ha mostrat el portaveu del PNB, Aitor Esteban, a l’assegurar que és evident que 44 persones –amb referència a tots els candidats sentenciats per pertànyer a ETA– no és un error, «és una decisió conscient per determinades raons», i ha assenyalat que la decisió d’apartar els set que tenen delictes de sang pot respondre a un «càlcul electoralista» més que a una «decisió ètica». Tot i així, Esteban ha reconegut que aquestes 44 persones «estan en plena possessió dels seus drets civils i polítics». «Els queda un camí per recórrer i interioritzar», ha sentenciat el diputat ‘jeltzale’ en una roda de premsa al Congrés dels Diputats.
