Gàrgoles Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Apostes rialleres a les municipals
Un problema dels candidats electorals és marcar territori personal més enllà de la seva adscripció ideològica
Un dels problemes més terribles als quals s’han d’enfrontar els candidats a les municipals és el de marcar territori personal més enllà de la seva adscripció ideològica. No sempre passa que el paraigua del partit et protegeix de la pluja. Molt sovint és a l’inrevés. Pocs ho saben resoldre amb l’elegància de Xavier Trias, que parla de «fer-ho junts» i fa servir ‘Junts’ sense que ‘Junts’ sigui la marca electoral. La quadratura del cercle. Un altre cas és el dels alcaldables que són caps de llista d’un partit que ja governa. Però no eren ells qui governaven, sinó uns altres dels quals es volen desmarcar per raons diverses. L’exemple més divertit és el d’una candidata que promet «noves receptes i un projecte col·lectiu que torni a il·lusionar i a fer somriure els ciutadans». Amb aquesta asseveració hauríem de concloure que fins ara els habitants de la ciutat vivien a la Vilatrista de Rusiñol, però resulta que estaven governats per una alcaldessa del mateix partit de la nova i riallera aposta.
Entretots
Hilarant
Notícies relacionadesÉs difícil compaginar un passat amb clarobscurs, que vols deixar enrere, però no pots del tot perquè no deixes de formar-ne part, amb un futur que assegures que serà diferent, però no tant. Equilibris de la campanya, com ara el d’una altra candidata que s’adreça al futur votant sense demanar-li directament el vot, sinó només que la tingui al cap a l’hora d’introduir la papereta a la urna. «Pensa en mi», com en aquella cançó d’Agustín Lara que va fer famosa Luz Casal. Pensar en algú («si tienes un hondo penar») no és garantia de cega confiança electoral, sinó només una possibilitat entre moltes opcions plausibles. Després, ja ho veurem.
De totes maneres, poques propagandes són tan hilarants com el ‘Libérate’ d’Ana Grau, amb la revisió d’aquell famós cartell en pilotes d’Albert Rivera. La nuesa de les espatlles i l’estèrnum de la candidata, fins a la frontera de la incorrecció política, quan tot just intuïm la geografia dels pits, ja no és aquell reclam mig gamberro que voreja la impudícia del fundador, sinó una profètica metàfora del despullat futur que espera a Ciutadans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
