Ensurt o mort, per Sergi Mas

Tinc un amic que té una teoria molt bona. Bé, de fet l’amic soc jo, però sempre queda malament atribuir-se teories pessimistes. La teoria rau en la idea que només un equip en declivi pot perdre dos partits seguits a casa. Ja ho va fer el Sevilla contra el Girona dilluns passat, i diu el meu amic (o sigui, jo) que difícilment perdrà aquesta tarda. I no sembla que els palangana estiguin en una situació de declivi; al contrari, hi ha un Sevilla pre-Mendilíbar i un altre de molt reconeixible amb el segell de l’entrenador basc, posant els futbolistes a les seves demarcacions lògiques. Però... al final és futbol i en aquest esport tot és possible. 

Jugant finals

Notícies relacionades

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Kallifatides, Europa, ‘Paradiso’

L’Espanyol està jugant finals des que va començar la Lliga, des d’un mes d’agost que ens queda molt lluny, quan l’exmíster Diego Martínez ja parlava de «situació en mode supervivència». No oblidem que aquest mateix exercici el vam començar amb un ariet a disgust que es deia Raúl de Tomás, perquè RDT ha sigut periquito aquesta temporada; mirat en perspectiva la sensació és que sembla que hagin passat tres anys des que va deixar el club. I no. 

I va ser l’últim dia del mes de gener quan l’ariet va implorar al president del Rayo que el fitxés. Algun dia, amb calma, agafarem el retrovisor i avaluarem què va passar en el cas RDT i el modus operandi del míster, del futbolista, dels seus companys, del consell i de tots. Però avui, amics, avui tan sols val espantar i guanyar a Sevilla. Perquè tot el que no sigui espantar el rival, serà la mort.