El talent de ‘La familia de la tele’

Gastar diners públics en entreteniment és una opció necessària a què opta qualsevol cadena pública, invertits en programes com José Mota News i Masterchef o en sèries com Las abogadas o Cuéntame. I també en programes com La familia de la tele.

L’arrel del debat del programa rau en dos temes: el primer, en la propietat de l’emissor. Si el que vam veure ahir o dilluns ho hagués emès Telecinco, o Antena 3, no hi dedicaríem tanta atenció, perquè acudiríem a l’equació tele privada és igual a negoci privat; o sigui, si tens audiència guanyes diners, i si no la tens, perds pasta.

El segon tema, i aquest és clau, consisteix en el talent professional de La familia. Ningú es planteja (i per això no hi ha debat) que en Las abogadas o Cuéntame no hi hagi talent; cosa que sí que és plantejable quan parlem de La familia. ¡Que dimonis pinta a la pública la filla d’Isabel Pantoja tractada amb aires d’estrella! A això em refereixo. És més: jo veig moltíssim més talent al darrere de les càmeres que al davant: David Valldeperas (codirector del programa) o Óscar Cornejo (productor) saben alguna cosa del negoci. Els constants subtítols em semblen excel·lents.

Un altre enorme problema i de difícil arranjament de l’espai consisteix que la majoria dels seus rostres de pantalla no escolten; parlen sols, o amb el del costat, no escolten l’interlocutor, i cada un va a la seva bola i es genera una olla de grills que fa impossible entendre res. Ahir, dos professionals històrics de la casa em van enviar sengles missatges: «Sergi, vergonya aliena». ¿La resposta? El talent i l’ofici.

Notícies relacionades

Jordi González: «Després d’aquesta malaltia que gairebé acaba amb mi si faig alguna cosa és perquè em surt del cor»

La SER estrena programa

Reflexionin sobre això: ¿quines serien les crítiques a La familia de la tele si al Govern (i per tant, a TVE) manés el PP? Segur que en dos dies el programa anava al Parlament i el ministre de Cultura tindria un debat diari.

Però ja saben que el judici final mai ha de ser dels primers programes. Això és una marató i no una carrera de cent metres. Lydia Lozano es quedarà sense llàgrimes, que ha estat dos programes plorant. Comprovarem l’evolució i si La familia enganxa l’audiència.