El futbol sí que és cosa de dones, les del Barça femení

El triomf no és fútil per a un equip que arrasa tant en la competició més rutilant, la Champions, en què omple el Camp Nou (72.262 persones dijous contra el Chelsea), com en el campionat de la regularitat, la Lliga. En aquesta última el domini del Barça és total, sense haver perdut cap punt en 26 partits i amb només cinc gols encaixats. El seu rendiment està a anys llum d’altres grans clubs que creuen en el futbol femení amb la boca petita, com el Reial Madrid i l’Atlètic de Madrid. També és sideral la distància amb equips que tenen tanta tradició com el Barça però amb pressupostos modestos, com el Llevant UD.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

La comunió entre jugadores i afició és tan gran, igual que les seves ganes de festa, que hauria de fer pensar els equips de la lliga masculina, el Barça inclòs. Alguna cosa no estan fent bé amb el seu públic, sobretot amb els aficionats més joves, àvids d’emocions com les de la Kings League.

Joan Laporta faria bé d’anar més sovint a l’estadi Johan Cruyff, igual que Xavi i els seus jugadors. Descobririen així que hi ha moltes coses que poden aprendre del futbol femení, que no és una moda efímera com alguns crítics vaticinaven, sinó que ha arribat per quedar-se, tot i que faltin més clubs i més patrocinadors que creguin en aquest esport i tot i que la professionalització de les dones encara tingui arestes per resoldre.