RAS I CURT Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Barcelona plora per l’últim forner de Sarrià
La Barcelona que s’esvaeix, aquesta que agrupa els nostàlgics convençuts que qualsevol temps passat va ser millor, plora avui pel tancament del Forn de Sarrià. L’establiment, obert el 1904 i propietat dels germans Blas i Silvia Aranda, era l’última fleca artesanal que quedava al carrer Major de Sarrià, pres ara pels reis del pa congelat i franquiciat. Lluny queden els anys de principis del segle XX, quan la vida de la vila que després es va annexionar a Barcelona girava entorn de la plaça, l’església i el comerç local. Els forners, a més, gaudien d’un gran respecte, mai estaven mancats d’aprenents i transmetien l’ofici de generació en generació. El paisatge és un altre ara i els germans Aranda deixen el negoci, incapaços de fer front a la competència del pa de baix cost i després de fracassar en la recerca de relleu per a un local que ha sigut l’aliment de sis generacions.
És cert que el forn era un dels símbols d’identitat d’un barri que pateix per la pèrdua dels referents de la seva memòria col·lectiva. També cal reconèixer que el seu propietari contribuïa a preservar les bones arts de l’ofici i que deixava l’oferta industrial en molt mal lloc. De la mateixa manera, cal admetre que la desaparició del local contribueix a homogeneïtzar i empetitir l’oferta comercial del barri. Al seu torn, és innegable que les noves generacions fugen dels oficis artesanals, sobretot si impliquen esforços físics, jornades maratonianes i horaris nocturns, com passa en el cas de les fleques.
Però plorar el tancament del forn, com si es tractés de la pèrdua d’un vell amic, no serveix de res. Cal posar el focus en aquells veïns absents, que van deixar de comprar, i que ara s’uneixen al lament col·lectiu. Potser amb el seu suport el Forn de Sarrià hauria sobreviscut. En tot cas, haurien de recordar que hi ha altres forns artesanals als voltants del barri, que mantenen la tradició i que valen la pena. Fer-hi la compra diària ajuda a la seva supervivència i frena el plor del demà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
