Apunt

El trasllat del Barça: Montjuïc i el pessimisme

1
Es llegeix en minuts
El trasllat del Barça: Montjuïc i el pessimisme

Valentí Enrich

Sempre he volgut explicar la meva història amb el senyor Pradell (el nom és inventat per preservar el seu honor). Un dia de partit, quan era un estudiant de 18 anys i pobre, vaig anar al Camp Nou sense entrada i, com feien altres nois, preguntava als socis si tenien un carnet de sobres. Un senyor, Pradell, em va dir que sí. Per un bon preu, vaig entrar amb ell i vam veure el partit junts. Cada vegada que el Barça marcava, ho celebràvem donant-nos la mà, contents.

A la sortida, quan ens acomiadàvem, Pradell em va dir que el carnet era del seu fill, que era a la mili, i podíem repetir mentre ell no tornés. Ens vam donar el telèfon i al cap d’uns dies em va trucar. ¿Volia anar al camp amb ell? Li vaig fer saber que no podia permetre-m’ho, tan sovint, i ell va dir que no em preocupés. Em convidava gratis, li agradava el meu optimisme culer. Així és com Pradell em va adoptar com a fill barcelonista durant mesos.

Notícies relacionades

Explico això per remarcar que molts socis tenen amb el Camp Nou una relació sentimental, plena d’anècdotes, de comunió amb els veïns de seient, de nits inoblidables. Per això ara el trasllat a Montjuïc durant un any i mig és traumàtic i es veu ple d’inconvenients. A més, l’actualitat barcelonista té tants fronts oberts que qualsevol novetat –esportiva, social o econòmica– es rep amb incertesa i desconfiança. Després d’uns anys memorables, sembla que el tremendisme vulgui arrossegar-nos de nou cap a aquesta zona fosca que anava del ‘Més que un club’ a l’‘Aquest any tampoc’.

Tot i això, estaria bé que aprofitéssim les escasses alegries per invertir en il·lusió. Penso per exemple en el títol de lliga: quan finalment arribi, no li traguem mèrits, ja ho faran a Madrid. Penso també en l’exili a Montjuïc. Si encara és viu, tant de bo, el senyor Pradell potser diria: «Quin mal negoci, volen que torni el Messi per acabar jugant a Montjuïc davant uns turistes». Llavors jo replicaria el seu pessimisme dient: «Sí, però imagini’s que el partit inaugural del nou Camp Nou fos el de l’homenatge a Messi, el dia que es retiri. ¿No estaria malament, oi?».