Jornada de reflexió

Notícies relacionades

Juan Pablo Mitjans: "El Camp Nou ha perdut elegància respecte al projecte inicial"

L’Elx arriba al Bernabéu entre Guardiola i Mbappé

Joan Laporta o Víctor Font? L’interrogant penja d’una de les grues del Camp Nou, però tu encara no et decideixis. Avui és una jornada de reflexió. Reflexionem, doncs. Si això fossin unes eleccions de caràcter polític, segur que sortiria algú dient que és "la festa de la democràcia". Un tòpic? Potser, però el cert és que en el món del futbol es poden comptar amb una mà els clubs en què els socis decideixen qui serà el seu president, i en això el Barça ha estat sempre un model. Es tracta, doncs, de valorar aquest privilegi i pensar bé quina papereta dipositaràs a l’urna. No oblidis que és dia de partit: acosta’t d’hora a l’estadi i xopa’t de barcelonisme. Per començar, recorda que, si cap de les dues opcions et convenç, tens alternatives per no abstenir-te. Votar en blanc, encara que és una cosa que jo mai faria: el blanc no és color benvingut a can Barça. També tens el vot nul, que s’aconsegueix adornant la papereta amb alguna consigna o queixa, però aquí has de ser original i contundent si vols que el missatge surti als anecdotaris de l’endemà. Si encara tens dubtes, sempre et queda la imaginació i votar per persona interposada. Per exemple: com que tots dos candidats es declaren cruyffistes, pots intuir què hauria votat en Johan. Una altra opció: en els darrers dies hem vist alguns expresidents del club, com Gaspart i Bartomeu, demanant el vot per a Laporta i Font, respectivament: valora quin portarà més mala sort i vota el contrari.

També és possible que la solució sigui adoptar una estratègia més científica: votar abans del Barça-Sevilla per evitar que el marcador influeixi en la teva voluntat, sobretot si ets un soci passional. Si l’equip guanya, qualsevol candidat et semblarà un bon estadista i seguiràs indecís, però si perd, podries sortir de l’estadi amb ganes de canviar fins i tot Carles Naval, que ha sobreviscut a uns quants presidents. En aquest estat d’ànim, la papereta corre el risc d’esdevenir una forma de teràpia. El problema és que, després de diversos debats entre Joan Laporta i Víctor Font, ja no saps si has escoltat propostes o si t’han estat fent llum de gas futbolística: juraries que algú va dir una cosa, però l’endemà semblava que havies entès justament el contrari. Potser per això el vot culer, al final, sol ser una barreja d’intuïció i resultats esportius recents.