Xi Jinping i Zelenski parlen

La invasió d’Ucraïna ha canviat tot en l’escena política i econòmica mundial. Els Estats Units i Europa han decidit ajudar a fons Ucraïna davant l’agressió russa. Tant militarment com amb un bloqueig econòmic a Moscou que havia de fer rectificar Putin. Però, així com Rússia no ha pogut rendir Alemanya –i Europa– amb el tall de les vendes de gas, el boicot occidental tampoc ha tingut l’èxit esperat, perquè la Xina i altres països no s’hi han sumat. I la Xina ha actuat com el protector de Rússia –tot i que no li faciliti armes–, que ha refredat molt la relació amb Europa i ha empitjorat encara més el seu conflicte amb els EUA.

Ara com ara, la guerra d’Ucraïna sembla no tenir sortida. Putin no pot perdre perquè disposa de l’arma atòmica i la derrota seria la seva mort política, i Ucraïna tampoc per la impressionant resistència de la població –compte, tant de la de parla ucraïnesa com russa–, i perquè Occident no la deixarà caure. Però si la Xina, que ja ha anunciat un vague pla de pau per a Ucraïna, exerceix la seva influència sobre Moscou, l’horitzó podria aclarir-se una mica. Tant Macron, acompanyat per Ursula von der Leyen, com el canceller Scholz i el mateix Pedro Sánchez li van dir a Xi en les seves recents visites a Pequín que havia d’obrir un diàleg amb Zelenski. I ara, per primera vegada, Xi ha telefonat a Kíiv.

La trucada sembla haver sigut positiva perquè Zelenski ha dit que va ser llarga (gairebé una hora), útil i profitosa, i que creu que la designació d’un nou ambaixador a Pequín donarà un potent impuls a les relacions dels dos països. I els portaveus del president xinès van insistir que el respecte a la mútua sobirania i integritat territorial és la base de les relacions entre els dos països. També, que la Xina enviaria un representant a «Euràsia» que visitaria Ucraïna i altres països (¿Rússia?) per «buscar una resolució de la crisi (no diu guerra) a través d’un ampli diàleg entre totes les parts».

Som davant un clar gest de Xi que busca confirmar el paper de la Xina com una gran potència interessada en un ordre mundial pacífic (ha mediat en les relacions entre l’Iran i l’Aràbia Saudita i acaba de rebre el president Lula). I aquest gest davant la UE –l’economia és important i Brussel·les compta a Washington– serviria de poc si no aconsegueix flexibilitzar una mica la rigidesa de Putin. Xi ho sap.

I que Putin flexibilitzi la seva posició i una millora de la relació amb els països europeus podria contribuir també a «pacificar» el conflicte polític, econòmic i d’influència militar en el sud-est asiàtic entre els Estats Units i la Xina. Alguns analistes diuen que tant el nacionalisme xinès –Taiwan– com la rivalitat entre les dues grans potències mundials fan gairebé inevitable una escalada de la tensió. ¿Fins a on? Però la influent secretària del Tresor americana, l’economista Janet Yellen, ha dit que els Estats Units estan «vigilants», però no vol asfixiar l’economia xinesa i que la divisió del món en dos blocs econòmics seria molt negativa.

Notícies relacionades

Biden, llest per inciar oficialment la candidatura per al 2024

Rússia jutja l’opositor Ievgueni Roizman per criticar l’exèrcit

I la Xina, al contrari que Rússia, és una potència en ascens. No té interès a posar pals a les rodes del comerç mundial, la base del seu creixement, ni en la imprescindible cooperació internacional per lluitar contra el canvi climàtic.

La trucada telefònica a Zelenski indica que Xi és el gran aliat de Rússia, però sap que a la Xina, una de les dues grans potències, no li convé quedar atrapada en els errors del dictador rus. Una altra cosa és que sigui capaç de tenir un gran èxit diplomàtic i conduir Putin a una difícil pau «honorable». Zelenski, que no és un tou, aposta per això.