Eleccions presidencials als EUA
Biden, llest per inciar oficialment la candidatura per al 2024
El dilema de l’octogenari Biden
Fa temps que estava clar que la candidatura de Joe Biden per buscar la reelecció el 2024 com a president dels Estats Units no era tant una qüestió de si ho faria sinó de quan, malgrat l’ampli nombre de nord-americans que qüestionen o directament rebutgen la idea per la seva edat (80 anys actualment). El moment sembla que ha arribat.
Tot està llest perquè aquest dimarts surti un vídeo que oficialitzarà aquesta candidatura. Tot i que el pas en principi i segons fonts de l’equip de Biden no alterarà de manera imminent la seva agenda, sí que permetrà posar a funcionar tota la màquina, l’operació d’organització de la seva campanya i, tan important o més encara, la de recaptació de fons. I permet albirar un duel que, tot i que és a més de 18 mesos vista, ara per ara es planteja com la reedició del que va deslliurar el 2020 contra Donald Trump, ja que l’expresident és ara el favorit per aconseguir la nominació republicana, i a molta distància de rivals anunciats o potencials com el governador de Florida Ron DeSantis, amb una campanya, encara oficiosa, que està perdent força i veient polèmiques i fugues de suports i donants.
Una data assenyalada
La data d’aquest dimarts la van avançar la setmana passada diversos mitjans de comunicació, que van citar fonts de l’equip del president. Cobra sentit en el cas de Biden, un home una mica supersticiós, ja que coincideix amb el quart aniversari exacte de l’inici de la seva candidatura el 2019. En aquell cas ho va fer també amb un vídeo i un dia en què, com avui, el demòcrata tenia en l’agenda una intervenció en un local sindical.
Igual que llavors, a més, un anunci aquest dimarts tornaria a remarcar la diferència amb Trump que ja en l’anterior campanya presidencial es va fer senyal de la marca i proposta central de Biden. Perquè aquest dimarts arrenca a Nova York, amb la selecció d’un jurat, el judici civil per violació i difamació que va plantejar en una demanda E. Jean Carroll contra el republicà, imputat aquest mes per delictes vinculats a l’ocultació dels pagaments per silenciar Stormy Daniels i amb altres investigacions judicials en contra seu.
Octogenari
Biden arriba a aquest moment amb baixos índexs de popularitat: només 42,6 d’aprovació en la mitjana d’enquestes que manté Real Clear Politics. Nombrosos sondejos han ratificat, a més, el rebuig de la seva candidatura amb l’edat com un dels factors centrals per qüestionar que opti a la presidència un polític que arribaria a la reelecció amb 82 anys i completaria el seu segon mandat amb 86. En un de recent d’NBC, per exemple, el rebuig general era del 70%, i del 51% entre votants de demòcrates. Trump té 76 anys.
Són consideracions que Biden, el seu equip i els seus aliats han minimitzat contrastant les crítiques a la seva edat amb les seves accions de govern. I juguen, a més, amb un factor de força considerable: a diferència del que va passar amb George Bush pare, Jimmy Carter i Gerald Ford, presidents recents d’un sol mandat, Biden no afronta la possibilitat d’un repte intern seriós en primàries del seu propi partit per aconseguir la nominació.
Tot i que quan va arribar a la Casa Blanca ho va fer presentant-se com un líder de transició a una nova generació, i no van faltar veus dins del partit demòcrata que van advocar per aquest relleu generacional, ara no queda pràcticament cap indici de dissens. Ni la vicepresidenta Kamala Harris, ni altres potencials aspirants, com Pete Buttigieg o, fins i tot, Bernie Sanders, semblen disposats a obrir bretxes que podrien tenir conseqüències en les eleccions.
Especialment després dels resultats, millors dels que s’esperaven, en les eleccions legislatives del novembre. A més, Biden és vist com garantia d’«estabilitat» fins i tot per congressistes progressistes com Jamaal Bowman. Aquest sector més progressista, no obstant, també mira amb recel passos recents cap al centre que ha fet el president en matèries com la immigració o donant llum verda a unes perforacions a Alaska, en un clar esforç per buscar votants republicans moderats o independents.
Pros i contres
Biden es veurà llastat per accions problemàtiques del seu Govern com la caòtica retirada de l’Afganistan, per la situació econòmica encara marcada per la inflació o per la investigació al seu maneig de documents classificats després de la seva època de vicepresident i senador, menys greu que la que afronta Trump per aquesta mateixa qüestió, però complicada en qualsevol cas.
No obstant, en el seu recent viatge a Irlanda, Biden mostrava un renovat «sentit d’optimisme» davant el que pensa que encara pot aconseguir i és cert que la seva campanya tindrà també punts forts. Pot exposar èxits dels seus primers anys a la Casa Blanca, amb legislació aprovada per a inversió en infraestructures, canvi climàtic, atenció sanitària o l’aliança internacional per donar suport a Ucraïna davant la guerra d’invasió feta per Rússia. I pot recolzar-se també en la mobilització ciutadana que ha donat suport als demòcrates en eleccions després que el Tribunal Suprem l’any passat derogués la protecció constitucional del dret a l’avortament.
A més, Biden mai ha abandonat i només ha reforçat el seu missatge d’atac a l’ala més radical del Partit Republicà que representen Trump i el moviment MAGA (Make America Great Again), encara la força dominant en la formació conservadora i un factor que continua unificant com res els demòcrates. I el xoc amb els republicans quedarà exposat amb especial intensitat en els pròxims mesos, a mesura que es lliuren negociacions per apujar el sostre del deute, per a la qual cosa els conservadors exigeixen retallades de despesa que tocarien populars programes i que poden situar el país (i l’economia global) a un abisme econòmic.
A partir d’ara
Biden personalment no té pressa per ficar-se en la farina d’una campanya. De moment té previstos al maig un viatge al Japó i Austràlia, en els quals podrà posar el focus també en els seus esforços per confrontar amb la Xina. I segons fonts del seu equip tardarà mesos a participar en mítings o actes purament electorals.
Estrategs demòcrates com Mark Longabaugh han opinat que fer l’anunci «simplement és bo perquè el partit sigui definitiu sobre això». I, a més, oficialitzar la candidatura permet començar la vital recaptació de fons. Aquest mateix divendres estan convocats a Washington a una reunió donants que en l’anterior campanya van recaptar o van aportar un milió de dòlars o més.
D’altra banda, Biden podrà formar l’equip que s’encarregarà d’aquesta campanya, un treball per a la direcció del qual s’especula que podria comptar amb Julie Chávez Rodríguez, la neta de l’històric activista laboral César Chávez. I es dona per fet que en aquesta campanya comptarà amb molts dels seus aliats més pròxims, com Mike Donilon, el seu principal assessor polític; Anita Dunn, al capdavant de les seves comunicacions; l’assessor legal Steve Ricchetti; Ron Klain, que va ser el seu cap de gabinet, o Jen O’Malley, que va dirigir la campanya del 2020.
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El pacte del PSOE i Junts sobre immigració s’encalla en els NIE
- El cas Begoña Gómez
- Macron busca trencar la unió d’esquerres per formar govern
- El Rei alerta Roma de passats que no han de tornar "ni com a caricatura"