Cas Negreira Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mala peça al teler, Jan
Per molt que se sustenti en una evidència incontestable, podria ser que la veritat sigui inconfessable
Dues coses principalment preocupaven Laporta amb l’esclat del lleig assumpte Negreira. Primer, responsabilitat civil i fins i tot penal. Aquesta quedaria descartada en qualsevol cas per prescripció. La segona és que facin fora el Barça de la Champions. O de l’Europa League, que és on sol acabar últimament. I on també el fan cruixir vergonyosament.
Perquè amb una economia malmesa i un nou estadi en construcció que genera no pocs dubtes per com es pagarà, només faltaria que el Barça fos sancionat per la UEFA. El dany reputacional és obvi. Però tindrà gust de poc si a sobre l’expulsessin de la Champions per l’hecatombe econòmica que tindria com a conseqüència. A més, ¿quin jugador de prestigi voldria venir a un equip tacat i privat de ser a Europa?
Entretots
En la seva compareixença, Laporta no va ser solvent. Era un discurs només apte per a fidels incondicionals disposats a un acte de fe. Perquè podria ser que la veritat sigui inconfessable. Per molt que se sustenti en una evidència incontestable. El Barça no comptava amb cap simpatia mentre el seu gran rival les tenia (o va tenir) totes. Però això no justifica uns pagaments que èticament i estèticament són impresentables.
Només Joan Gaspart pot explicar el motiu real pel qual, en origen, es van contractar els serveis de Negreira. A qui van donar continuïtat la resta de mandataris blaugrana amb més ombres que llums.
La hipòtesi més plausible és que Gaspart arribés a la conclusió de la necessitat de congraciar-se amb el col·lectiu arbitral. Entre d’altres, Gaspart havia conviscut amb un home anomenat José Plaza. Madridista i declarat antibarcelonista a més no poder. Era necessari aconseguir la neutralitat. ¿Com? Doncs complimentant l’estament arbitral.
I potser així es va fer. Una altra cosa és quina repercussió real va tenir. El Barça va guanyar només quan va comptar amb un equip formidable. Com el de Di Stéfano en els seus temps. I s’ha de dir que la seva sort va començar a canviar amb aquestes dues lligues que el Madrid es va deixar a Tenerife, molt abans del lleig assumpte de pagaments a un vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres.
El Barça va voler corregir una injustícia històrica amb un artifici que va arrencar el 2001 (el Barça es va estavellar aquella temporada i les següents) i va seguir fins fa quatre dies amb un trànsit de diners del qual algú més va poder treure profit, a banda dels Negreira.
