APUNT

2
Es llegeix en minuts
Quan vam ser feliços, per Jordi Puntí

@PSG_inside

Messi. Leo. Lio. Una vegada més, el nom de Messi va aquests dies en boca de tots. Fa anys, quan encara pensava que esgotaria tota la seva vida professional al Barça i es retiraria entre nosaltres —un one club man de manual—, em vaig atrevir a imaginar com seria el futur sense Messi. Em vaig imaginar que de vegades, espontàniament, els aficionats al Camp Nou corejarien el seu nom «com una manera de premiar el talent dels altres jugadors o com una exaltació dels temps feliços». Qui m’havia de dir que aquell dia arribaria abans de la seva retirada, amb el seu futbol a més de mil quilòmetres, i que seria alhora un crit planyívol i una invocació sentimental. Així ha sigut en els últims dos partits al Camp Nou: desenes de milers de boques pronunciant el seu nom alhora. A París el xiulen i aquí l’aclamem. 

Notícies relacionades

¿Però tornarà o no? Enmig del debat entre detractors i defensors, a l’espera també dels càlculs de la maleïda massa salarial, n’opinem tots excepte Messi. Al final seran ell i la seva família els que hagin de decidir què pesa més, si els diners a cabassos o l’escalf d’aquestes veus que criden el seu nom. També hauran de pensar si en té prou amb tancar la seva carrera amb un partit d’homenatge al Camp Nou o si li ve de gust tornar de veritat a l’escenari, com aquest bis que tant agraeix el públic al final d’un concert. 

En realitat resulta una mica distòpic desitjar el retorn de Messi, com viatjar a un passat en què vam ser feliços. Però no crec que aquests aficionats que l’esperen pensin que canviaria radicalment el rumb d’aquest Barça de Xavi, que va tenir moltes fases d’un futbol prometedor fins que es van lesionar els millors. No, el títol de Lliga ha de servir perquè, si torna Messi, no sigui vist com un salvador, sinó per afegir varietat al projecte i aprofitar aquesta influència en el joc que el feia únic. Un exemple: els mags de les estadístiques recorden que davant el Girona es va arribar als 100 partits sense que el Barça aconseguís ni un gol de falta directa. Gairebé dos anys. ¿Saben qui va marcar l’últim? La resposta està en el vent que ve del Camp Nou un dia de partit.