Claus del cercle viciós

El 95% dels productes industrials, des del maquillatge i els fertilitzants fins a la samarreta del cap de setmana, deriva del refinament del petroli. No n’hi haurà prou amb continuar electrificant el transport o invertint en més energia renovable que, ja que hi som, també requereix el cru per construir el material dels molins i les plaques fotovoltaiques. En un primer estadi, ara mateix, pujaran els costos per fabricar i, amb això, els preus. Més inflació assegurada que anirà acompanyada d’una reducció de la demanda. Un doble xoc que afectarà directament l’economia.

Els bancs centrals actuaran amb una doble mirada: com apujar els tipus d’interès per combatre els preus sense afectar greument el creixement econòmic. Va sortir bé l’estratègia després de la invasió russa d’Ucraïna. L’escenari avui preveu un factor renovat: els últims tres anys s’ha multiplicat el valor d’actius tan diferents com el de les empreses cotitzades en borsa, empeses per la intel·ligència artificial i el de l’habitatge. Si les expectatives de creixement d’aquests valors decauen, la punxada dels actius –alguns ja ho noten– pot ser històrica. Si els actius punxen, s’haurà passat de l’efecte riquesa a l’efecte pobresa. Primer avís: els tipus d’interès a llarg termini, que marquen la rendibilitat dels bons del Tresor a 10 anys dels Estats Units i Alemanya, repunten. L’euríbor de la hipoteca flexible també.

Notícies relacionades

Homenatge als usuaris de Rodalies

El Barça i la veu del soci

Els governs van rescatar bancs i caixes en la gran crisi iniciada el 2008, van actuar durant la pandèmia i els primers mesos de la invasió russa, i acostumen a emetre deute per fer respiració artificial al sistema. Ho poden continuar fent fins a rebentar. El deute mundial continua batent rècords: ja suma 346 bilions de dòlars. El PIB d’Espanya és d’1,6 bilions i el deute públic, d’1,7. Continuar apujant impostos és un camí cap al suïcidi si es contrau la demanda; abaixar-los selectivament serà l’arranjament parcial que s’assumirà.

I, com en qualsevol moment de xoc econòmic, si el cost del deute puja i punxen els actius, la cascada de sorpreses que pot trobar el sistema és per tremolar. En el complex món dels fons de capital risc i de l’enginyeria financera que actuen a l’ombra més enllà del sistema regulat, els zombis reapareixeran lletjos i temibles.