Tranquils que això ho arregla Leo Messi

El que va passar ahir a la nit al Camp Nou és la demostració que Laporta ha tornat boig el barcelonisme. O com poc els 95.000 aficionats que omplen el Camp Nou tot i que, això sí, bona part quan van veure la humiliació que li va infringir el Reial Madrid (feia dècades que els blancs no guanyaven per pallissa a l’‘estadi’), van abandonar les grades. Que amb el que està passant, amb el que es jugava el Barça ahir a la nit, 95.000 ànimes culers coregessin el nom de Messi en el minut 10 demostra el punt de trasbals i, sobretot, adoctrinament que ha aconseguit Laporta, la seva maquinària comunicativa i els periodistes i mitjans de comunicació que li han comprat el seu discurs, més pròxim a la lona del Bernabéu que a la realitat.

Pendents d’un judici sumaríssim per haver pagat durant anys al segon del gremi arbitral, vigilats i analitzats amb amenaça inclosa per la UEFA, temorosos de no ser convidats a la pròxima Champions, amb un deute milmilionari, amb la necessitat de rebaixar la massa salarial en 200 milions, amb el dèficit a punt de caure’ls a sobre, amb LaLiga impedint-los registrar Gavi, amb un trasllat ruïnós a l’estadi de Montjuïc, amb la necessitat urgent de reformar el Camp Nou, amb el temor d’un enfrontament amb els seus treballadors (s’anuncien acomiadaments) i la creu de posar-se de genolls davant Goldman Sachs i J.P. Morgan per aconseguir un préstec (gairebé) impagable, els socis, abonats i simpatitzants del Barça s’apunten a la tesi de Laporta i els seus amigots que ha de tornar Leo Messi.

¿De veritat no apareixerà un culer assenyat, creïble, que denunciï aquest estat de bogeria? De debò, donar suport a l’última aventura d’un president que ja va arrasar en les eleccions assegurant que «només amb mi, Messi seguirà en el Barça, perquè jo això hoarreglo amb un ‘asadito’», és ser molt poc barcelonista, gens culer i no pensar en la viabilitat del projecte.

Cridar «¡Messi! ¡Messi! ¡Messi!», en el minut 10 d’un partit transcendental, és jugar al Monopoly amb el futur del Barça i, sobretot, afegir-se a la campanya irresponsable d’una directiva que s’ha cregut que no li passarà res. El ‘pit i collons’ del minut 10 del Camp Nou és la demostració que ningú, ningú, ningú, en el món barcelonista viu la realitat d’una entitat que és més a prop del tancament patronal que de la possibilitat de gastar-se centenars de milions d’euros perquè torni algú que va ser acomiadat pel mateix que, ara, s’inventa la seva tornada.

És evident que el Barça té 1.267 tasques molt més importants i primordials per portar a terme abans que fitxar Leo Messi. Per exemple, construir una plantilla que pugui fer-se amb els millors d’Europa, no amb els equipets espanyols. És evident que si per a cap d’aquestes 1.267 tasques té diners, ¿com ho tindrà per repescar Leo Messi? I, pitjor encara, seriosament algú creu que tot el que li passa al Barça s’arregla amb la tornada del campió del món, de l’inquilí de Castelldefels, de l’amic de Busquets i Alba, ¿seriosament?

Paraula de Cruyff

Ho va dir Jordi Cruyff ahir a la nit (no és que el consideri l’ésser més assenyat que té el club, però podria ser, sí): la derrota d’ahir a la nit, la golejada, la manera en què es va produir, com es va produir, com es va comportar (o no) l’equip, com va actuar (de nou, un desastre) la segona línia de jugadors, el rendiment dels suplents, l’enfonsament d’una plantilla que no dona per a més (fracàs a la Champions, fracàs a l’Europa League, fracàs a la Copa; quan s’enfronta a un gran, cau), ens ha de servir, va dir el fill del ‘Profeta del gol’, per planejar el nostre futur. Perquè el problema és que el Barça té possibilitat zero de millorar aquesta plantilla, llevat que sigui per la via dels vasos comunicants: un surt i un altre, del mateix preu i fitxa, entra. I no hi ha ningú que surti al preu de Leo Messi.

Notícies relacionades

¿Acabarà Laporta abraçat a Tebas i Ceferin?

El Barça fitxa un NBA com a nou cap de comunicació corporativa

Jo no dic que al nou cap de comunicació (un altre més) que entrarà el pròxim 17 d’abril en el Barça li interessi continuar mantenint aquesta bogeria de ciència-ficció, de realitat virtual, de mentida constant, de castell de cartes, de Monopoly futbolístic, no dic que sigui així, pot ser, sí, però em sembla lamentable que tants i tants milers de socis, abonats i simpatitzants es creguin aquesta mentida, quedin absolutament hipnotitzats amb els discursos incendiaris de Laporta i, la nit que cal batre el Reial Madrid per quarta vegada consecutiva, comencin el partit reclamant que torni Leo Messi.

Florentino Pérez hauria disfrutat de valent si ahir a la nit s’hagués atrevit a asseure’s a la llotja del Camp Nou, presenciant la culminació de la seva obra: com ha aconseguit trasbalsar el Barça, de la mà de Joan Laporta.