La crisi passa factura política a la UE

La fins ara primera ministra socialdemòcrata finlandesa, Sanna Marin, va perdre les eleccions legislatives del 2 d’abril, malgrat la seva popularitat i malgrat guanyar tres escons addicionals. El Partit Socialdemòcrata (SDP), amb el 19,9% dels vots, va quedar relegat a tercer força, per darrere dels conservadors de Coalició Nacional (NCP) i de l’ultradretà Partit dels Finlandesos, que van obtenir el 20,8% i el 20,1% dels vots. Els altres socis del govern sortint –Partit de Centre, Lliga Verda, Aliança d’Esquerra i el liberal Partit Popular Suec de Finlàndia– van perdre globalment 20 escons en un Parlament de 200 diputats.

Sanna Marin, malgrat haver pilotat amb èxit la crisi de seguretat creada per la invasió russa d’Ucraïna i haver aconseguit el ràpid ingrés de Finlàndia a l’OTAN amb la garantia de defensa que comporta, va ser derrotada pel deteriorament econòmic i l’augment del preu dels aliments i l’energia. L’economia finlandesa està en recessió, amb una contracció del producte interior brut (PIB) del 0,1% en el tercer trimestre del 2002 i del 0,6 en el quart trimestre. La Comissió Europea preveu que Finlàndia podria créixer el 0,2% en el conjunt d’aquest any si es materialitza una recuperació en el quart trimestre del 2023.

Una investigació de la televisió pública finlandesa del 13 de març va confirmar que el sistema de preus majorista de l’electricitat a la UE era el responsable que el preu de la llum s’hagués multiplicat per set al país durant el 2022. La investigació va destacar que aquest sistema marginalista (la font de generació més cara fixa el preu) només beneficiava les companyies energètiques amb guanys desmesurats. El Govern finlandès s’havia destacat, junt amb l’alemany i a la Comissió Europea, per la seva oposició frontal a la reforma del mecanisme de preus elèctrics, malgrat el constatat dany causat a la UE des del juny del 2021.

L’èxit electoral del Partit dels Finlandesos i d’altres forces ultres a la UE es basa en la seva habilitat per captar el vot de protesta i descontentament, a l’emfatitzar amb discursos populistes els problemes dels ciutadans, la desatenció governamental i els serveis que no funcionen. Però aquesta instrumentalització del descontentament contrasta amb la realitat dels seus programes econòmics ultraliberals a favor de rebaixar els impostos, fet que obliga a retallar la despesa pública, a més dels seus plantejaments autoritaris i contra els immigrants.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest és un tret compartit no només pel Partit dels Finlandesos i els Demòcrates de Suècia (segones forces polítiques dels seus països), sinó també per Germans d’Itàlia i la Lliga, que governen Itàlia, i pel Partit de la Llibertat d’Àustria, que ha participat repetidament en el govern. Un programa econòmic ultraliberal s’amaga així mateix darrere dels discursos de Vox a Espanya, del Reagrupament Nacional francès de Marine Le Pen, de l’Alternativa per a Alemanya (AfD) i del nou Moviment Camperol Ciutadà (BBB) holandès, que va arrasar en les recents eleccions provincials i que serà la primera força política del Senat dels Països Baixos.

Els ultradretans partits governants a Polònia, Llei i Justícia (PiS), i a Hongria, Fidesz, són els únics que han adoptat mesures socials efectives, amb les generoses ajudes familiars i subsidis per cada fill, gràcies a les quals ha millorat el nivell de vida de la majoria de les seves llars. Però l’extrema dreta només promou aquest tipus d’ajudes en països que rebutgen els immigrants i sol·licitants d’asil no europeus, com Polònia i Hongria. Per contra, als països amb elevat percentatge d’immigrants no europeus, els dirigents de la ultradreta, com Marine Le Pen, defensen retallar aquestes ajudes per als estrangers.