Obrir-se les venes
A Madrid, per exemple, hi ha 15.000 pisos turístics il·legals. No un ni dos ni quatre: 15.000. Hi ha 15.000 il·legalitats palmàries, 15.000 il·legalitats oficials, conegudes per tothom, però contra les quals no s’actua perquè és el mercat, amic. Aquesta frase d’un convicte passarà a la història; ja ha passat a la història perquè la història és dels delinqüents. La història la fan els delinqüents, de vegades també els genocides, com Netanyahu i els seus amics. La història és el cubell de les escombraries de la biologia. La delinqüència ocupa ministeris i presidències de govern i direccions de multinacionals. La delinqüència porta la democràcia de vegades i després s’escapa cap a una dictadura àrab per disfrutar dels milions acumulats il·legalment a Suïssa.
Quinze mil pisos turístics il·legals, dèiem, només a Madrid. Ni ens imaginem els de l’Espanya sencera del progrés. Significa que la realitat no la fa la Constitució, en la qual hi ha un article en què es consagra el dret a disfrutar d’un habitatge digne. Es tracta d’un article per adornar, i adorna. Les constitucions enquadernades amb pell de cabrit adornen. ¡Pobres cabrits, obligats a blanquejar tanta mentida, tanta ignomínia, tanta infàmia, deshonor i descrèdit!
La Constitució no diu pas que les autoritats hagin de mirar cap a un altre costat davant els atropellaments com el que fa temps que denunciem des de la primera línia. Això la Constitució no ho diu; això ho diu el mercat, amic, i per això no hi ha alcalde ni presidenta de la comunitat ni ministra de l’habitatge ni policia judicial ni jutges del Tribunal Suprem ni bisbe ni arquebisbe que gosi trucar a un d’aquests pisos, a un de sol, per posar al seu lloc, d’una multa mortal, el perpetrador del crim. Són els fons d’inversió, amic. Un va pel centre de les grans ciutats topant amb gent que dorm a la vorera del carrer sense que el regidor o regidora del districte s’obri les venes. Algú se les hauria d’obrir, si més no metafòricament en un ple municipal, o en una sessió de control al Govern, en comptes de discutir tant sobre el sexe dels àngels. Però és que el fracàs de la política és l’èxit del mercat, amic, i el mercat està per sobre de vostè i de mi, està per sobre de les lleis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
