Lliçons del vot romanès

La primera volta en les repetides eleccions presidencials a Romania del 4 de maig torna a mostrar que quan els partits governants i tradicionals desatenen el descontentament ciutadà, això es tradueix en un important vot de protesta a favor de la ultradreta. George Simion, candidat del partit ultra Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), va obtenir el 40,9% dels vots, seguit de l’independent alcalde de Bucarest, Nicusor Dan, amb el 20,9%. Simion va obtenir gairebé el doble del percentatge aconseguit per l’ultra independent i nacionalista Calin Georgescu (22,9%), qualificat de prorús, en la votació anul·lada del 24 de novembre.

El vot va ser una desautorització total ciutadana a la classe política governant romanesa. L’ultra Simion i l’independent Dan sumen quasi el 62% del total de vots, i que el candidat comú de la coalició governamental socialdemòcrata-conservadora, Crin Antonescu, va quedar en tercer lloc amb només el 20,07%. El quart candidat més votat va ser l’ex primer ministre socialdemòcrata Victor Ponta (13%), que es presentava com a independent nacionalista (Romania Primer) i estava recolzat per diferents partits ultres i agraris. El rebuig de la nombrosíssima diàspora romanesa de l’establishment polític va ser encara més contundent: el 61% va votar per Simion; el 25,4%, per Dan, i sols el 6,7% va recolzar el candidat oficialista.

La primera conseqüència dels comicis ha sigut la dimissió del primer ministre i líder socialdemòcrata (PSD), Marcel Ciolacu, reconeixent que "el vot mostra que la coalició governamental no té cap legitimitat". Ciolacu s’ha vist esquitxat per diferents escàndols de corrupció des que va assumir el càrrec el 2023.

La corrupció és un problema endèmic de Romania i col·loca el país en el grup de cua de la Unió Europea (UE), suspenent els índexs de corrupció de la Comissió Europea i de Transparency International. Romania també se situa en el grup de cua de la UE amb menys llibertat de premsa, segons Reporters sense Fronteres (RSF). Alhora, el 10% més ric acapara el 40% de la renda nacional i el 59% de la riquesa neta, mentre que el 28% de la població està en risc de pobresa, segons World Inequality Database i l’Eurostat.

El vot de novembre va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional el 6 de desembre –quatre dies després d’haver-lo validat i dos dies abans de la segona volta–, partint d’un informe dels serveis d’intel·ligència promogut pel president sortint, el conservador Klaus Iohannis, que assegurava que Georgescu s’havia beneficiat d’una promoció irregular a través de la plataforma TikTok atribuïda a interferències de Rússia. Posteriorment, Georgescu va ser vetat com a candidat el 9 març, quan els sondejos li atribuïen un 40% dels vots en la primera volta de la repetició de les eleccions.

Tot aquest procés d’anul·lacions i vetos va desencadenar massives protestes als carrers. La candidata liberal i anticorrupció Elena Lasconi, del partit Unió Salvar Romania (USR), que havia de disputar el 8 de desembre del 2024 la segona volta contra Georgescu, va acusar el Constitucional de "trepitjar la democràcia" amb una decisió "il·legal" orquestrada per la coalició governamental perdedora, que havia nomenat els jutges.

Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos, Àustria, Suècia i Finlàndia són altres exemples a la UE en els quals el malestar social desatès nodreix el vot de protesta a favor de l’extrema dreta. La majoria dels partits tradicionals atribueixen falsament aquest vot a favor dels ultres a un malestar social per la immigració, però els sondejos nacionals i europeus ho desmenteixen. Els sondejos revelen que les principals preocupacions dels ciutadans a l’anar a votar són la seva situació econòmica i els seus problemes quotidians, mentre que la immigració ocupa un tercer o cinquè lloc.

Notícies relacionades

Dos morts i 20 ferits al xocar un barco escola de l’Armada mexicana amb el pont de Brooklyn de Nova York

Trump es posa al capdavant de la fallida ofensiva natalista de la dreta mundial

El cas de la Gran Bretanya

Un altre exemple: el Govern laborista britànic de Keir Starmer està dilapidant la seva devastadora victòria en les eleccions legislatives del 2024, perquè finança l’augment de la despesa militar amb retallades en les ajudes a malalts i discapacitats i en les ajudes per a calefacció dels pensionistes amb baixos ingressos. En les eleccions legislatives parcials del 2 de maig, els laboristes van ser derrotats al seu històric bastió de Runcorn and Helsby per l’ultra Reform UK de Nigel Farage. El sondeig de YouGov del 6 de maig dona a Reform UK una intenció de vot en unes eleccions generals del 29%, per davant dels laboristes (22%) i els conservadors (17%).