Perspectives fosques

El Fons Monetari Internacional (FMI) acaba de presentar aquesta setmana unes perspectives econòmiques fosques per a l’eurozona a l’augurar un creixement del 0,8% per al conjunt del 2025 i rebaixar en 0,2 i 0,4 punts percentuals respectivament les seves anteriors estimacions del gener passat i de l’octubre del 2024. A la incertesa que genera la guerra comercial desencadenada pel president nord-americà, Donald Trump, s’hi afegeixen l’anunci de deslocalització d’inversions europees cap als Estats Units i la supressió de llocs de treball en la indústria de la Unió Europea (UE).

La indústria farmacèutica va enviar l’11 d’abril una carta a la Comissió Europea perquè prengués mesures ràpides per evitar un èxode industrial del sector cap als Estats Units i la Xina. El sector de l’acer anuncia acomiadaments i es queixa que el pla sectorial i el pla de l’energia presentats per la Comissió Europea no resolen la urgent qüestió del preu desmesurat de l’energia a la UE, amb l’electricitat i el gas el doble i el triple de cars que als EUA i la Xina, com va tornar a advertir Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu, al febrer davant el Parlament Europeu.

Alemanya, el principal motor econòmic de la UE, es mantindrà estancada el 2025 amb un creixement zero, després de dos anys consecutius de recessió, indiquen l’FMI i el Govern alemany. La reforma del fre del deute a la Constitució alemanya aprovada al març no permetrà la inversió massiva en infraestructures i defensa pactada pel futur Govern democristià i socialdemòcrata, perquè toparà amb les restriccions que fixen les regles pressupostàries de la UE, segons destaca el think tank brussel·lès Bruegel.

Espanya, la millor previsió

L’informe de Bruegel advoca per reformar de nou aquestes regles fiscals perquè no ofeguin l’economia europea o fer pujar el límit de deute públic de l’actual 60% al 90% del producte interior brut. La segona i tercera potències econòmiques europees, França i Itàlia, tindran un creixement anèmic aquest any (0,6% i 0,4%), estima l’FMI, i els ajustos pressupostaris exigits per la Comissió Europea restringeixen la seva capacitat d’inversió. Espanya és la potència occidental amb més creixement previst (2,5%) i l’única a qui l’FMI ha revisat a l’alça les previsions. Les claus de l’èxit espanyol resideixen en la pujada acumulada del salari mínim els últims anys, que ha permès un consum sostingut, així com l’increment de l’activitat econòmica que aporten l’augment de la població via immigració i la xifra rècord de turistes.

Els EUA, malgrat Trump, creixeran l’1,8%, més del doble que l’eurozona, segons l’FMI. Les previsions per a la zona euro són tan baixes que fins i tot Rússia, malgrat les sancions, creixerà el 2025 l’1,5%, el doble de l’eurozona, després d’haver aconseguit un creixement del 4,1% el 2024, quatre vegades més que la zona euro, segons l’FMI. La debilitat de l’eurozona és tan marcada que l’índex de gestors de compres (PMI, en anglès) d’aquest abril reflecteix una caiguda de 0,8 punts, fins a 50,1 punts, unes xifres que voregen el llindar de recessió.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Els grups farmacèutics suïssos Roche i Novartis, amb fàbriques repartides per tota la UE, han anunciat aquest mes que invertiran 44.000 i 20.240 milions d’euros als EUA per augmentar la seva producció en territori nord-americà, en detriment de les factories europees. La carta de l’11 d’abril dels màxims executius de 32 grups farmacèutics a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, advertia que sense un ràpid pla d’acció industrial es produirà un èxode de deslocalitzacions als EUA i la Xina i que en el termini de tres mesos s’arribaran a perdre 16.500 milions d’inversions previstes a la UE.

La persistència de preus desmesurats de l’energia a la UE ofega els sectors industrials que requereixen un alt consum energètic per a la producció, com l’acer. Acelor/Mittal acaba d’anunciar la supressió de 600 llocs de treball a França, que se sumen als 11.000 anunciats per ThyssenKrupp a Alemanya. La UE va perdre gairebé un milió llocs de treball industrials del 2019 al 2023, diu la Confederació Europea de Sindicats. Ara, només en el sector automobilístic se suprimiran més de 88.600 llocs de treball a la UE, segons un informe d’Eurofound partint dels plans presentats per les companyies. I les últimes setmanes s’acumulen anuncis de retallades addicionals, com 2.000 llocs de treball a Porsche, 5.600 a Siemens i 1.350 a BioNTech.