Quan el seu fill o filla mesuri més d’1,35 metres

Els que tenen i han tingut nens saben perfectament la complexitat extraordinària –gairebé obliga a tenir un doctorat en física nuclear– per entendre el gran negoci de les cadiretes i alçadors infantils. Hi ha autèntics experts en Isofix i en les peculiaritats de totes les marques, que són examinades per agents i consultores externes, tant com ho pot ser una empresa que emet deute. L’elecció de l’instrumental és obligada, tot i que pot arruïnar més d’un pressupost familiar si no es compara suficient.

Les normes de la Direcció General de Trànsit (DGT) deixen cert marge de llibertat de manera excepcional. Per exemple, els nens de menys de 12 anys que mesurin més d’1,35 poden anar només amb cinturó de seguretat, tot i que és recomanable utilitzar alçador (no s’ha de confondre amb la cadireta) fins a l’1,50. En tots els casos, descriu la DGT, la col·locació dels cinturons ha de ser la correcta, tant la diagonal, que passa sobre l’espatlla i el pit, com la ventral. Si la banda toca el coll, especifica la DGT, el nen ha de continuar portant alçador. Després sempre queda l’opinió del nen, que s’ha d’escoltar. Una vegada comprovat a casa que mesurava ja més d’1,35, vaig preguntar a la meva filla petita si volia canviar la cadireta per l’alçador i em va respondre que no, perquè si es queda adormida pot recolzar el cap. Almenys, si ens para la policia en algun moment, no hauran de treure la cinta mètrica.

Notícies relacionades

Els atropellaments a menors en entorns escolars baixen un 40% els últims anys

¿Per què no venen a classe?

Qualsevol mesura que serveixi per poder assegurar la vida d’un nen en cas d’accident ha de ser benvinguda. La DGT calcula que a l’any moren mil nens i hi ha 80.000 ferits per culpa dels accidents. Els fills dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle passat recordem com anàvem als cotxes dels nostres pares. Fins a set criatures vam arribar a ocupar, els uns damunt del altres, el 124 del meu pare per anar a jugar a futbol els dissabtes al matí. 

A les poblacions rurals, ja sigui a les comarques catalanes de l’interior o a la Manxa, encara hi ha laxitud a l’aplicar les normes. Els trajectes no són gaire llargs i, en la majoria dels casos, es fan per carreteres secundàries o de terra. Els vehicles, en la majoria dels casos, són grans. La imatge de pel·lícula de la camioneta a la qual, al darrere, a cel descobert, s’asseuen, sense cap tipus de subjecció, joves i menys joves ha arribat aquí. O, a llocs més de platja, l’etern Mehari, que sobreviu impertèrrit al pas del temps. Per millorar no serveix tant la multa per agafar desprevinguts, com la pedagogia, l’advertència i la simplificació de la normativa. Que l’afany recaptatori no encegui el problema.