610,8 km Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Evitar el pànic financer, dir la veritat
¿La pujada de tipus en què estan immersos els bancs centrals descobriran noves misèries del sistema financer mundial? Ningú és capaç de respondre aquesta pregunta, de moment
Desconeixem –encara és massa aviat– les conseqüències financeres de la decisió del Banc Central Europeu (BCE) de pujar els tipus d’interès un 0,5% fins al 3,5%. A mitjà termini, l’encariment dels diners afectarà encara més les famílies i empreses endeutades. També repercutirà en futurs projectes d’inversió que volen finançar-se amb bons. Com més risc, més pujaran els preus. El recorregut a l’alça dels tipus a la Unió Europea (UE) està assegurat mentre no s’acabi domant la inflació. En el conjunt de la UE està desbocada en el 8,6%, amb significatives diferències entre països. Del 6% d’Espanya al 20% sobre el qual es mouen els països bàltics. Al nostre entorn: Alemanya té un IPC del 9,2%, França del 7% i Itàlia del 10,7%. Quan el BCE apuja els tipus no pensa tant en Espanya com en aquests països. Per comparar, la inflació als EUA és del 6% i els tipus d’interès es troben en el 4,5%. Al Regne Unit, amb una inflació del 10%, els tipus estan en el 4%.
La pujada de tipus iniciada el 2005 va ser l’esperó que va consolidar l’explosió de la bombolla immobiliària i d’altres actius generada a principis de segle. Va ser encendre un llumí inesperat que va posar en evidència l’excés d’endeutament d’aquella època. La sofisticació dels instruments de deute i els seus derivats havien inundat i contaminat el sistema financer. Les conseqüències del terratrèmol ja són conegudes.
¿Es repeteix la història? ¿La pujada de tipus en què estan immersos els bancs centrals descobriran noves misèries del sistema financer mundial? Ningú és capaç de respondre aquesta pregunta, de moment.
La caiguda de SVB i First Republic als Estats Units, més la decisió del Banc Central de Suïssa d’acudir al rescat de Credit Suisse atorgant-li préstecs per valor de 50.000 milions, són preocupants, però tampoc per entrar en pànic. L’ús d’aquesta paraula s’ha frivolitzat tant com la d’eufòria, com si els mercats fossin una competició esportiva.
Entretots
Els sistemes estadístics que tenen les autoritats monetàries –especialment, el BCE– per conèixer el més mínim detall dels balanços dels bancs, les seves cobertures de risc i connexions amb la resta d’entitats és avui molt superior als de fa quinze anys. Els bancs intercanvien tota mena de cromos i instruments entre ells. Aquella entitat que tingui un excés de fluxos diversos amb Credit Suisse ha d’estar ja prenent decisions perquè el nivell de toxicitat sigui controlable. El coneixerem aviat.
La transparència i la cirurgia sense anestèsia, si és necessària, és fonamental per alleujar temors. Els comentaris gratuïts sobre les bondats del sistema financer espanyol i europeu no tenen credibilitat. No es poden repetir els mateixos errors que a finals del 2008. L’autocomplaença no serveix per a res. Tampoc està la cosa per eufemismes. La guerra a Ucraïna pot evolucionar cap a terrenys impensables i la guerra freda entre la Xina i els EUA ha arribat per quedar-se. Almenys la pandèmia està controlada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
