610,8 km Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

2
Es llegeix en minuts
Barça: «creure» no és «estar segur»

«Crec que el fundador de Limak va estar a la presó». En aquest «crec» està el perill. O es creu o s’està segur. I si s’està segur, s’ha de demostrar. Sobretot quan el nivell de l’acusació de l’empresari que m’envia el missatge és tan greu. Igualment, ser a la presó a Turquia, un país que ha patinat en diverses ocasions en el respecte als drets humans, tampoc té per què ser negatiu. ¿O potser cal posar Espanya com a exemple de presumpció d’innocència? En els últims anys, les presons espanyoles semblaven ecos de societat i finances, per no parlar de política.

El senyor Nihat Özdemir, cofundador del hòlding empresarial Limak el 1976, no ha estat a la presó. Una altra cosa és que al llarg de la seva carrera, com ha passat, passa i passarà amb totes les empreses de construcció del món –locals i globals–, hagi tingut millors o pitjors relacions amb les administracions. Les concessions per construir infraestructures de tots els colors obliguen –i l’hemeroteca és plena de casos on es traspassen ambigües fronteres– a generar estrets vincles amb els polítics i els funcionaris. Així ha sigut des de l’aparició de les primeres ciutats a la vella Mesopotàmia.

El verb «creure» és un acte de fe contra el qual només es pot enfrontar amb fets i dades. Aquesta és l’única força que avui té entre mans Limak per poder envestir l’escepticisme que ha generat la seva aparició a l’altre extrem del Mediterrani. De res els ha servit mostrar que han sigut constructors del faraònic aeroport d’Istanbul, que converteix el del Prat i el de Barajas en lil·liputencs, o del pont penjant Çanakkale, a l’estret de Dardanelos.

Notícies relacionades

Ebru Özdemir, filla del cofundador que no va anar a la presó, no para de somriure. Amb un anglès i una amabilitat que ja les voldria un CEO d’una gran empresa espanyola, el seu somriure i les seves paraules fingeixen cert desencant davant les informacions que s’han anat publicant sobre ells a Espanya. Entenen la sorpresa inicial que va existir. La imatge de Turquia, a més, continua envoltada d’estereotips, afectada per la seva història recent i la poca simpatia que genera el seu president, Erdogan. El terratrèmol tampoc hi ha ajudat. Istanbul, això sí, continua sent una ciutat vital, apassionant, oberta. Entre treballar a l’antiga Constantinoble o a la immaculada i rica Copenhaguen, alguns no ho dubtaríem ni un segon

Finançament i construcció. Són les dues grans incògnites que envolten el projecte Barça. El banc d’inversions més prestigiós del món, Goldman Sachs, té la responsabilitat de complir un compromís. Limak, l’altre. Tots dos van lligats entre si. S’hi juguen el seu prestigi. La casa de Wall Street «creu» que aconseguirà tancar el finançament abans del 31 de març, tic-tac tic-tac; la constructora turca «creu» que els socis i aficionats del Barça podran tornar al nou estadi el novembre del 2024. L’orgull i la història els empeny. La diferència entre creure i estar segur surt a escena. Els fets parlaran. Enmig, el Barça, el seu president i el seu entorn. Quasi quasi al límit.  

Temes:

FC Barcelona