Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ferrovial, ¿quan i on és la batalla?

És el moment de recapacitar i de recomençar aquest debat pensant en el dia després d’una hipotètica sortida a borsa i d’unes eleccions que provoquen massa nervis

2
Es llegeix en minuts
Ferrovial, ¿quan i on és la batalla?

L’anunci de l’empresa Ferrovial que trasllada la matriu als Països Baixos ha provocat tota mena de comentaris. El periodisme atrinxerat ha fet causa del tema. Uns han volgut convertir-lo en una nova excusa per donar per amortitzat l’actual Govern. I des de la Moncloa s’ha volgut assenyalar l’empresa, en la línia d’algunes declaracions dels últims mesos sobre empreses i sectors concrets, tan impròpies de la tradició socialdemòcrata europea. Veient aquesta excitació s’ha d’agafar distància i donar-li a les coses la importància que tenen, no la que ens agradaria que tinguessin.

Per part de Ferrovial s’ha al·legat la falta de «seguretat jurídica» i el seu projecte de sortir a borsa als Estats Units. La segona raó és, en si mateixa una bona notícia. La primera, depèn. Si parla de l’operativa de les seves empreses o de la fiscalitat dels seus accionistes. Quant a les empreses, tot indica que no és el problema. La filial espanyola no ha anunciat que renuncia a l’activitat com a adjudicatària de l’Estat, que seria l’adequat si pensés que està fallit. Tot indica que estem parlant d’una possible inseguretat per als accionistes, específicament en termes impositius, ja que alguns tenen actes fiscals aixecades per imports substanciosos. Ferrovial s’ha explicat malament i és lògic que hagi quedat a mercè del pim pam pum polític, la qual cosa és una irresponsabilitat per totes les parts.

El Govern, i els partits polítics, tampoc han estat gaire encertats. Aquí tothom ha oblidat una obvietat: els Països Baixos formen part, com Espanya, de la UE. Això vol dir que «no se n’ha anat» ni «l’han tret» sinó que s’ha traslladat dins d’un mercat comú, que en última instància ja té una seguretat jurídica compartida i una fiscalitat harmonitzada. Oblidar això és oblidar que els impostos de Ferrovial alimentaran ara una sanitat i una educació que també poden fer servir els ciutadans espanyols com ara els holandesos ho feien amb els que pagaven a Espanya. I el mateix seria aplicable respecte als fons europeus. Més esperpèntic és encara l’argumentari destil·lat des del Govern sobre les adjudicacions que ha obtingut Ferrovial els últims anys amb algunes insinuacions de tracte de favor que en un altre país haurien motivat l’actuació d’ofici de la fiscalia.

El resultat d’aquest episodi ha sigut un debat una mica infantilitzat. Un correlat del qual s’alimenten alguns empresaris que es neguen a pagar impostos i del qual mouen alguns partits que persegueixen les grans empreses pel simple fet de ser grans, sense avaluar el que aporten i el que fan. Espanya es mereix un debat serè sobre el compromís de les empreses i sobre una fiscalitat equitativa. I no aquesta barra de bar en la qual alguns volen convertir-ho tot, amb una frivolitat i una banalitat que no està a l’altura ni de la maduresa que demostra la ciutadania ni de la importància que tenen algunes empreses també en el panorama internacional. És el moment de recapacitar i de recomençar aquest debat pensant en el dia després d’una hipotètica sortida a borsa i d’unes eleccions que provoquen massa nervis. I ja se sap que mai les guanya l’oposició sinó que les perden els governs.