Suport inesperat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Hoffman avala Colau
El mateix CEO del Mobile qualifica les superilles de «model d’èxit» i curtcircuita sense voler la campanya electoral: ¿què diran ara els apocalíptics?
Les coses que hem de veure. Resulta que John Hoffman, el totpoderós i respectat CEO del Mobile, s’ha destapat com un fan de la transformació urbanística que està impulsant l’actual Ajuntament de Barcelona. En una intervenció contundent i gens ambigua, Hoffman va donar aquest dissabte un reconeixement sorprenent a les tan criticades superilles: «Les ciutats no necessiten més espai per als vehicles, és fascinant el projecte que s’està portant a terme (a Barcelona), s’ha de seguir aquest camí, ¡és el futur!». I per si hi havia algun dubte, va rematar: «És un model d’èxit».
Cert, Hoffmann va advertir que la transició cap al nou model «pot ser una mica dura», però està convençut que «d’altres acabaran copiant aquest model». Ho han llegit bé: el CEO d’un dels congressos tecnològics més importants del planeta acaba d’afirmar que el model de les superilles de Barcelona és un «model d’èxit». Paradoxalment, el discurs de Hoffman és als mateixos antípodes de la cridòria apocalíptica amb què alguns ‘lobbies’, ara a cavall de més d’un candidat, pinten el nou urbanisme de Barcelona com si fos la fi del món.
Hoffmann tindrà una sorpresa quan algú li expliqui aquests dies que són precisament alguns empresaris, polítics i ‘lobbies’ influents, tots per cert enamorats del Mobile, els que més han lluitat per ridiculitzar la conversió en zona de vianants de la ciutat. Se sorprendrà quan sàpiga, per exemple, que el mateix RACC ha mostrat les seves reticències en públic a totes les mesures «anticotxe» o que Foment del Treball va comprometre la seva pretesa neutralitat política qualificant les superilles d’«error» i va demanar fins i tot que es paralitzin al·legant, sense que encara ho hagi pogut provar, que es perdrien «25.000 llocs de treball».
Notícies relacionades
El que ha quedat clar és que mentre algunes elits locals han fet agosarats esforços per parlar de la «decadència» de Barcelona i han estat rabioses a cada transformació feta, la comunitat internacional, a través de la premsa, la mateixa ONU o ara el Mobile, s’ha rendit al nou model de ciutat sostenible que proposa Barcelona. Queda per saber si els que a cada nou projecte verd emeten un comunicat de repulsa i a cada superilla s’escandalitzen saltaran ara a criticar Hoffman amb la mateixa virulència. ¿Acusaran ara el CEO del Mobile, com han fet amb l’actual consistori, de «voler destruir la ciutat»?
Sense saber-ho, Hoffman ha provocat un curiós curtcircuit en les eleccions municipals de Barcelona, en les quals precisament el cotxe està destinat a ser el tema estrella, vist com és tractat per tots els candidats en aquesta precampanya. Les seves paraules, que es convertiran sens dubte en un argument electoral, porten de sèrie una curiosa contradicció: Colau ha trobat un aliat inesperat i d’enorme valor amb un Mobile que no veia clar quan va arribar a l’alcaldia, i l’oposició més liberal s’emporta una bufetada d’un dels seus aliats ideològicament més naturals. La política, de vegades, és meravellosa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
