Partit Popular

Ayuso avortada

"¡Vagin a avortar a un altre lloc!", vocifera Isabel Díaz Ayuso. És l’última astracanada de l’independentisme unilateralista madrileny, aquest misteriós moviment polític que es presenta com la veritable oposició a Pedro Sánchez, però que en realitat no és més que un lobi per destruir Alberto Núñez Feijóo i recuperar el poder al carrer Génova. L’última ocurrència de la presidenta ha sigut negar-se a tenir un registre de metges objectors a l’avortament, tal com exigeix la llei. Algunes autonomies del PP havien fet el romancer durant algun temps a l’hora de crear el registre, però ja només queda un llogarret obertament insurrecte, la minúscula Gàl·lia de dretes madrilenya, que practica la desobediència típica de qualsevol secessionista. L’enèsim numeret d’Ayuso posa sobre la taula el difícil assumpte de l’avortament, el terreny relliscós i extremadament incòmode sobre el qual Feijóo vol passar de puntetes i el més ràpid possible, conscient que al PP és una perillosíssima bomba de rellotgeria. En el seu últim congrés, el líder popular va aconseguir que la polèmica llei de terminis ni tan sols es debatés, perquè si hi ha una cosa que li fa pànic és que Sánchez es quedi el carril central de defensa àmplia d’un dret per on circula una aclaparadora majoria de la societat espanyola i el seu partit quedi relegat així a la cuneta cutre i casposa per on ara el vol portar Ayuso. Com era previsible, Feijóo va haver de sortir a matisar amb una missiva que volia fer una mitjana impossible entre el pensament moderat i el reaccionari, i va servir amb safata a Pedro Sánchez el seu tuit somiat: "Isabel, l’Alberto té una carta per a tu".

El mar de fons d’aquest embolic és, per descomptat, el cicló ultra antiwoke que, amplificat per Donald Trump i els seus seguidors, arrasa en les poques dretes que encara aspiren a ser moderades, i també la guerra civil interna entre Feijóo i Ayuso, cada vegada més violenta i menys soterrada. Estem encara en la fase dels desmentiments implícits, com ha passat amb l’avortament, però no és descartable que qualsevol d’aquestes friccions derivi aviat en un enfrontament obert i fatal, com va passar amb la mort sobtada de Pablo Casado. Perquè quan Ayuso crida "¡Vagin a avortar a un altre lloc!", no els ho diu ni als partits d’esquerra, ni a les dones que ella menysprea ni tan sols a Pedro Sánchez: els ho crida a Feijóo i a tots els estrategs del partit que encara aspiren a quedar-se una petita part del centre polític. L’únic objectiu de la presidenta és arrossegar amb ella tot el PP cap als extrems confins de la Faes i de Vox, enllaçar amb l’onada ultraglobal i culminar el cop d’Estat, cada dia menys tou, que està gestant des de fa temps aquesta massa viscosa composta per jutges, mitjans i polítics a parts iguals. En resum, tot aquest circ repugnant al voltant d’un dret tan seriós com el de l’avortament no va de la vida, com pretén Ayuso, sinó del poder pur i dur. L’última escomesa ha sigut avortada, mai millor dit, però tinguin clar que ho tornaran a intentar.

Temes:

Alberto Núñez Feijóo Donald Trump Pedro Sánchez Isabel Díaz Ayuso

Inicia sessió 0 Comentaris