Una expo revifa el debat ciutadà de tot o res sobre les superilles

Mesurada en dimensions, però exhaustiva en informació, s’acaba d’obrir al públic una exposició sobre una de les qüestions que, almenys en les xarxes socials, sembla dividir més els barcelonins en dos bàndols, el nou Eixample en obres, el dels carrers de Rocafort, Borrell, Girona i Consell de Cent, que passaran a ser essencialment per als vianants i on el cotxe només tindrà permís de pas sota restrictives condicions.

‘El futur ja és present’, perquè així ha sigut batejada la mostra, estarà oberta al públic fins al 25 de març, una data prou allunyada al calendari de l’inici formal de les eleccions municipals, tot i que, com és obvi cada dia, fa setmanes que els candidats han desenterrat el ‘tomahawk’ de la campanya. L’exposició ocupa el vestíbul de l’antiga residència universitària Ramon Llull, dins el recinte de l’Escola Industrial, una ubicació que té el seu propi missatge. Aquest recinte és avui propietat de la Diputació de Barcelona i, a mitjà termini, està previst que, a la seva manera, s’afegeixi a la col·lecció de superilles de la ciutat, perquè dins el seu projecte de reforma està previst que sigui més permeable al pas de vianants.

L’exposició és un altaveu d’un dels projectes bandera dels Comuns al capdavant de l’alcaldia. Es podrà dir, doncs, que és una mostra propagandística, però probablement la seva visita sigui recomanable tant per als partidaris com els detractors de l’urbanisme en curs.

En grans imatges es retrata com es preveu que seran els nous carrers per als vianants i, sobretot, les interseccions entre aquests, que donaran peu a l’aparició de places entre verd i passos de vianants de 2.000 metres quadrats mai previstes en el pla original de Cerdà. Les recreacions virtuals, com és habitual en aquests casos, no inclouen la incomoditat, com furgonetes estacionades en horari de repartiment de mercaderies, i seria aconsellable que fos així, perquè en realitat no estarà vetada la seva presència, tot i que sí que es pretén que sigui a hores acordades amb els comerços, per exemple, no en horari d’entrada i sortida de les escoles.

Els arguments

El més interessant de l’exposició, tanmateix, pot ser que no sigui tant el com, sinó el perquè. Un audiovisual projectat sobre una gran maqueta de la ciutat assenyala alguns arguments, com els índexs de contaminació de la ciutat, el soroll excessiu, que pateixen un 53% dels veïns de l’Eixample, i fins i tot una dada poc remarcada quan es debat sobre les superilles. Barcelona és, com se sap, una de les ciutats més denses del món, amb 160 habitants per hectàrea. Menys conegut és que també supera plusmarques de densitat en trànsit, amb 6.000 vehicles per quilòmetre quadrat.

A la cruïlla de Consell de Cent amb Rocafort, Borrell, Enric Granados i Girona es generaran, com hem dit abans, unes places fins ara inimaginables en l’urbanisme barceloní. Per ara només són quatre. El projecte a mitjà i llarg termini, tret d’un canvi de rumb en la gestió de la ciutat, és que arribin a ser 21.

Notícies relacionades

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

La família Lari treu del barret de copa un apassionant arxiu de fotos oblidades

L’exposició es desmuntarà el 26 de març, no només perquè més tard seria electoralment inadequat, sinó perquè llavors ja començarà a ser, literalment, més que possible trepitjar aquests nous carrers i formar-se una primera opinió sobre el resultat. El que preveu el calendari és que, jardiners al marge, els obrers entreguin l’obra a l’abril. Llavors es podrà fer fins i tot un interessant experiment de psicologia urbana.

Fins ara, la majoria de les conversions en zona de vianants, sobretot on la calçada i la vorera s’han urbanitzat a la mateixa cota, s’han emprès de manera que encara es distingeix pel tipus de paviment què era vorera i què era calçada. Així ha sigut en bona part de Sant Antoni. El resultat és que els vianants tenen d’aquesta manera tendència a renunciar a l’espai guanyat al cotxe. A les obres en curs ara a l’Eixample, el paviment és una mena de ‘patchwork’ de llambordes i diferents tipus de rajoles que, se suposa, convidaran els vianants a conquistar tot l’espai disponible sense distinció.