Gaza

Doncs sí, protestar és molt útil

Zowy Voeten / EPC

La situació d’Europa davant el genocidi de Gaza podria resumir-se així: mentre els governs callen i es posen de perfil, la gent ha decidit passar a l’acció. Una altra vegada, un moviment que va de baix cap a dalt: a Catalunya sabem molt bé el que aquests tsunamis poden arribar a provocar. N’hi ha hagut prou amb la detenció il·legal i el segrest d’uns quants centenars d’activistes de tot el món per encendre una metxa en la qual hi ha concentrades desenes de milers de nens assassinats i el risc de desaparició d’una civilització sencera en mans del Govern bàrbar de Netanyahu. Cert, la detenció d’uns quants activistes, ni que sigui per un dels exèrcits més malvats del món, és una nimietat al costat de la massacre sistemàtica de tot un poble, però la Flotilla conté una cosa intangible i molt poderosa alhora: el somni de canviar el món a través de l’acció. Hi ha una cosa ingènua i també heroica en aquest gest impossible d’anar a la cerca del monstre al seu propi cau i plantar-li cara, com el minúscul Ulisses davant el gran Ciclop. Israel ha reaccionat com era previsible, utilitzant només la seva força bruta i vulgar, però els fràgils vaixells de paper que han anat a buscar-lo, aparentment aixafats, han aconseguit l’única victòria que podien aconseguir i segurament la més valuosa, que és la de la propaganda. El Polifem creu que ha guanyat, perquè Ada i Greta hauran de tornar a casa, però en realitat ha perdut, perquè es dessagna moralment fins a perdre tota la seva legitimitat. La Flotilla semblava inútil, però ha sigut extremadament eficaç.

De la mateixa manera, les protestes a la Vuelta semblaven estèrils, però han servit per ensenyar que l’esport pot ser una arma fabulosa per acorralar Israel. El mateix pot dir-se de les massives protestes estudiantils, que han convertit Barcelona en la capital occidental de la resistència palestina. L’onada del Free Palestine és cada dia que passa més gran i difícil de controlar. En països com Espanya és ja un assumpte intern que amenaça de col·lapsar el PP, i a Itàlia, la indignació està començant a incomodar seriosament el Govern de Meloni. A Alemanya, el discurs oficial no té res a veure amb les massives manifestacions que veiem a Berlín i a França, Macron ha hagut de reconèixer l’Estat palestí temorós de la seva pròpia combustió social. Estem, doncs, davant una monumental onada global, en la qual una part significativa de la població d’Occident, i en particular la seva joventut, està dient als seus dirigents que no estan disposats a acceptar un món en el qual es pugui perpetrar una massacre com la de Gaza sense que hi hagi conseqüències. S’ha posat de moda, entre les elits acomodades i els seus habituals altaveus, dir que protestar no serveix de res. Des del sofà de les xarxes socials, els mateixos que callen davant el genocidi es riuen de la flotilla. Però el profund sotrac social que estem vivint ara mateix a Europa els desmenteix i els despulla. Doncs sí, resulta que protestar és molt i molt útil. I és l’única manera eficaç perquè els que han de prendre decisions sentin l’alè de la por al clatell.

Temes:

Gaza Barcelona Govern Israel

Inicia sessió 0 Comentaris