Cooperació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Barcelona fa un pas enrere

Trencar l’agermanament amb Tel Aviv oblida el paper de la diplomàcia de les ciutats per esquivar els interessos d’Estat

2
Es llegeix en minuts
Barcelona fa un pas enrere

Zowy Voeten

La ruptura de l’agermanament amb Tel Aviv decidit per l’alcaldessa de Barcelona no només suposa una decisió polèmica, per la manera en què es va adoptar, sense passar pel ple. O per no diferenciar la política d’un Estat que viola els drets dels palestins amb la personalitat d’una ciutat que resulta ser la més oberta d’Israel. Constitueix un pas enrere en l’anomenada diplomàcia de les ciutats, de la qual la capital catalana havia sigut pionera des de l’època de Pasqual Maragall. D’acord amb els fonaments d’aquesta diplomàcia subestatal, els arguments esgrimits per Ada Colau per suspendre l’acord tripartit entre Barcelona, Tel Aviv i Gaza haurien de servir per a tot el contrari, és a dir, per reforçar els llaços entre les tres ciutats. Afirma l’alcaldessa que la repressió exercida pel Govern israelià contra els palestins i la falta de compliment dels drets que aquests tenen reconeguts per les Nacions Unides és la raó de la suspensió. Amb això, contravé allò que és l’essència mateixa dels vincles entre municipis, la seva capacitat de superar els límits que constrenyen les relacions entre governs. L’anomenada diplomàcia de les ciutats va ser ideada, precisament, com una manera d’esquivar els interessos d’Estat i les violacions flagrants dels drets humans que aquests cometen, com passa amb l’ocupació sistemàtica per part d’Israel de terres palestines.

Sorprèn que una formació política com els Comuns, que aspira a ser reconeguda per atorgar als ajuntaments un rol específic en l’escena internacional, s’hagi deixat portar per una visió tan curtterminista que és impossible desvincular-la dels temps preelectorals que viu Barcelona. Més que actuar en defensa dels palestins, el que ha fet Colau ha sigut sacrificar una oportunitat, per petita que sigui, d’intervenir a favor del diàleg a través de l’acord tripartit firmat amb Gaza i Tel Aviv el 1998. L’alcaldessa ha llançat per la borda una llarga tradició de cooperació basada en el protagonisme que adquireixen les ciutats en un món globalitzat que erosiona el paper dels estats nació en benefici d’altres actors. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Adduir una pretesa sol·licitud de l’alcalde de Gaza de trencar les relacions amb Tel Aviv, o exhibir els aplaudiments comprensibles de molts palestins fastiguejats de la política israeliana no ajuda a entrar en el fons de la qüestió. Si les relacions entre ciutats haguessin de supeditar-se a les polítiques d’Estat, Barcelona hauria d’haver suspès les relacions amb Isfahán, una ciutat iraniana on un futbolista es va enfrontar recentment a una condemna de mort per defensar la llibertat de les dones del seu país. Resulta paradoxal que la decisió d’Ada Colau coincideixi amb l’actitud del Likud que ha estat en contra, des del primer dia, de l’acord que va subscriure l’alcalde de Tel Aviv. La història recent ha demostrat que l’aïllament absolut de règims que vulneren els drets humans no assorteix els efectes desitjats. Per afavorir-los a Israel i Palestina, i defensar els qui estan a favor de la convivència de dos estats, respectant els acords de la comunitat internacional, sempre és millor promoure la cooperació cultural, social i econòmica entre ciutats que buscar uns moments de notorietat tallant tots els vincles.