Article d’Agnès Marquès Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Qui s’hi posarà?
Això de la política i el politiqueig que es ramifica en totes les esferes de poder continua sent un femer d’enveges i traïcions on qualsevol moviment, per innocent que sigui, et pot penalitzar
Ha passat que tota una eminència reconeguda al món econòmic i que havia de dedicar alguns dels millors anys de la seva carrera professional a fer de conseller del Banc d’Espanya, no és poca cosa, ha dimitit poques hores després de ser nomenat a proposta del PP. La d’Antonio Cabrales era una proposta poc controvertida, perquè el seu perfil professional és més que reconegudament competent. Però a algú li devia molestar i poc després de ser aprovat el seu nom pel Consell de Ministres salta la bomba (¿bomba?) informativa que Cabrales havia signat un manifest de suport a Clara Ponsatí, amb la qual havia compartit anys de docència i recerca a la Universitat Pompeu Fabra i que en el moment del manifest estava a punt d’entrar a la presó. Una taca per a alguns al seu expedient, més gran que el seu currículum impecable. D’aquells que en diem «una autoritat».
Això de la política i el politiqueig que es ramifica a totes les esferes de poder continua sent un femer d’enveges i traïdories on qualsevol moviment, per innocent que sigui, et pot penalitzar. Perquè mai importa el context, mai importen les explicacions que l’afectat pugui donar (fins al punt que en aquest cas ni n’ha donat, sinó que ha preferit retirar-se sense ni dir piu, però dient «ja us ho fareu»), mai importen valors com la lleialtat i l’amistat amb una col·lega de feina. O estàs amb mi o estàs amb ells i contra mi. I, així les coses, ¿qui es posa a jugar amb foc?, ¿a córrer el risc que la seva carrera professional es vegi esquitxada per coses menors, alienes a la seva professionalitat i objecte d’estudi, que agafen volada en altaveus poderosos però de poca qualitat (per exemple, Twitter)?
Entretots
¿Qui ens quedarà per ocupar aquests llocs de responsabilitat si qui fa anys que en té expertesa, qui ha investigat i treballat sobre una matèria, qui n’és un absolut professional prefereix quedar-se’n fora que veure’s llençat als lleons, esquitxat per qualsevol cosa? Si els bons no s’hi posen, perquè no ho necessiten, perquè no volen tot aquest soroll, llavors, ¿qui hi haurà? ¿Qui s’hi posarà? En poden treure les seves conclusions.
