Francesc, Jesús i Bob Dylan

M’he enganxat al famós vídeo del papa Francesc creat amb intel·ligència artificial i que simula una trobada amb Jesús al cel, convertint l’aigua en vi i somrient mentre sona Knockin’ on heaven’s door, de Bob Dylan. No tinc fe, però si decideixes no fer-te gaires preguntes, el conte del cel és meravellós. L’experiència de vetllar un ésser estimat és el més pròxim a la inexistent evidència científica que en aquest cos el teu ésser estimat ja no hi és. Falta alguna cosa, falta l’essència, l’energia o l’esperit, que cada un esculli la paraula que el representa, la resta és una carcassa. I tot i que la falta de fe és tossuda, el vídeo que recrea Francesc en aquesta altra vida té la poderosa capacitat d’abstreure’ns i fins i tot reconfortar-nos. Perquè Francesc a molts aliens a l’Església ens queia bé i vèiem en ell un home bo, amb bones intencions, no la pompa ostentosa i cerimoniosa de la cúpula eclesial.

El cas és que la setmana començava amb un "s’ha mort el Papa" que va provocar uns segons de desconcert en moltes famílies. "¡De Roma, el Papa de Roma!". Cal dir-ho tot perquè la figura ja no és tan present. Els catòlics practicants a Espanya no arriben al 20% de la societat i només la meitat es declara catòlica, segons les últimes enquestes del CIS, així que molts nens han descobert aquesta setmana que, a més del seu pare, hi ha un altre senyor al qual també se li diu papa i que si es mor, es para el món. En el sentit estricte de la fe té la seva lògica i es correspon amb les dades, però el desconeixement i la falta de capacitat per interpretar tot el que ens envolta, des de l’art a les festivitats del nostre calendari, fins a altres interpretacions transcendents o filosòfiques i polítiques de la nostra existència, limita molt el potencial de l’ésser humà com a ciutadà. La història que carreguem a la nostra motxilla és tant de L’origen de les espècies com de la Bíblia.

Notícies relacionades

El Mundial de Clubs a la televisió

Sánchez, com Joe Rígoli

Experiències reconfortants

El vídeo de Francesc, Jesús i Bob és una meravella i una demostració de com la IA ens oferirà experiències que poden ser reconfortants. El risc està a decidir no fer-se massa preguntes.