Llimona & vinagre | Article de Jorge Fauró Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Llop significa ‘lobo’ en castellà

Esquivada en els principals debats legislatius, la ministra de Justícia ha aparegut per explicar de manera erràtica la reforma del ‘només sí és sí’ enmig d’una vaga que ha col·lapsat l’administració judicial

3
Es llegeix en minuts
Llop significa ‘lobo’ en castellà

Explicar coses senzilles es converteix de vegades en una bola de neu que va creixent en mida i avança sense fre fins a arrasar tot el que troba al seu pas. És el que li ha passat a la ministra de Justícia, Pilar Llop (Madrid, 1973), quan ha sortit a comunicar la postura del PSOE en la reforma de la llei del ‘només sí és sí’, redactada pels socis de Govern d’Unides Podem i l’aplicació de la qual ha provocat una enorme alarma social, al rebaixar les penes o posar al carrer condemnats per agressions sexuals o violació, i que ja ha beneficiat uns 500 encausats per aquests delictes. La solució fàcil hauria sigut defensar la contrareforma argüint que no és acceptable aplicar beneficis penitenciaris sense que ho justifiquin altres motius més enllà del canvi legal. Perdó, ens hem equivocat, no tornarà a passar. L’embolic, però, va derivant en un malcarat i àrid debat intern al Govern quan els arguments són tan desafortunats com els que Pilar Llop va utilitzar a la SER per reforçar la proposta del seu partit. «Si hi ha violència i intimidació, és molt senzill provar-ho, perquè només amb una ferida es pot provar que hi ha hagut violència, de manera que ja no fa falta que la víctima provi que hi ha hagut consentiment». Va sonar gairebé a la indemnització en diferit de Cospedal. Va fer rodar la bola de neu.

Si per a alguna cosa ha servit aquesta nova topada entre els socis de l’Executiu és per recordar-nos que teníem una ministra de Justícia, llançada des de la Moncloa per iniciar una gira mediàtica per mirar d’explicar per què la controvertida reforma legal que volia impulsar el Ministeri d’Igualtat no havia de seguir endavant, sota pena de donar arguments a l’oposició, revoltar la societat espanyola en un assumpte tan sensible i provocar una via d’aigua molt difícil d’empetitir, en lliça amb les perspectives electorals dels socialistes. En un context polític i social en el qual comença a calar el discurs enganyós de l’oposició que els carrers d’Espanya s’estan omplint de violadors, aquest any, recordem, la ciutadania té una cita amb tres convocatòries a les urnes: les autonòmiques i municipals del maig i les generals del desembre. El bullit, sempre en tres abocades.

Pilar Llop no ha tingut sort. Magistrada de professió especialitzada en violència de gènere, ha estat absent dels grans debats judicials de la legislatura, en els quals el president Pedro Sánchez va optar per un perfil molt més institucional enviant Félix Bolaños a lluitar contra els elements. Ni en la reforma de la sedició, ni en la rebaixa de la malversació, ni en la nova composició del Constitucional ni en la renovació del Consell General del Poder Judicial ha tingut un paper protagonista la ministra de Justícia. En tots aquests assumptes, que han marcat la legislatura, ha sigut sempre el ministre de la Presidència el que ha sortit a donar explicacions.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No és estrany, per tant, que aquesta madrilenya d’orígens català i asturià, formada a cavall de Madrid i Barcelona, que va irrompre a la política el 2015 amb Ángel Gabilondo, va presidir el Senat i va adoptar la cartera de Justícia el juliol del 2021, sigui una de les ministres més desconegudes pels espanyols i quart membre del gabinet amb menys popularitat. Segons el CIS, només la coneix un 26% de la societat espanyola.

Notícies relacionades

On se suposa que sí que la coneixen és entre el personal de l’Administració que dirigeix, i allà Pilar Llop mira d’apagar un incendi des de fa setmanes. Els lletrats judicials estan en vaga des del 24 de gener, en reivindicació d’unes millores salarials que no s’han produït en línia amb l’augment de competències. La vaga no és poca cosa, ja que els denominats LAJ són els responsables de bona part de la documentació judicial, de l’elaboració final d’interlocutòries i expedients i de deixar constància de les resolucions de jutges i magistrats. L’aturada, per tant, manté paralitzats els jutjats de tot Espanya i suspesos centenars de judicis. Segons els LAJ, la vaga ha reduït un 60% l’activitat dels tribunals, amb 125.000 vistes suspeses i 432 milions d’euros bloquejats.

Quan es va formar a l’Escola Judicial de Barcelona i va exercir a Mataró, és probable que li diguessin que Llop és ‘lobo’. Ningú la va avisar que s’havia de moure entre ells.