Andic i Zapatero, el poder i la moral

Ahir, dues notícies van sacsejar l'actualitat de Catalunya i Espanya. Per una banda, els Mossos d'Esquadra van detenir Jonathan Andíc, acusat de la mort del seu propi pare, Isak Andíc. Per l'altra, la jutgessa situava com a investigat per corrupció l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Són dos casos diferents que afecten directament la manera com entenem el poder, sigui econòmic o polític.

Per una banda, parlem de la mort del fundador de la marca Mango i del seu fill. L’escenari sembla tret d’una novel·la de Dostoievski, o d’una sèrie com "Succession", però no és cap història de ficció. Per això, la nostra primera resposta ha de ser la prudència. Hem d'anar amb peus de plom. Ens consta la gran diligència amb què han treballat els Mossos d'Esquadra, i els indicis que la jutgessa desgrana a la interlocutòria apunten a la possibilitat que Jonathan Andíc empentés el seu pare.

Mentre a Catalunya es detenia Andíc, a Madrid la UDEF entrava al despatx de Zapatero i en altres empreses en la causa Plus Ultra. Que la rutina de la corrupció no tapi la importància de la notícia. Per primer cop, un jutge ha imputat un expresident del govern espanyol, a qui considera el líder d'una xarxa d'influències per suborns. Estem parlant d'un milió i mig d'euros suposadament cobrats entre l'expresident i la seva família.

Un afer molt greu que el govern espanyol ha entomat dubtant dels indicis i assegurant que no són proves. El missatge de Pedro Sánchez és que s'ha de defensar Zapatero. La idea que tota acusació pública ha de venir acompanyada de proves és fonamental. Sense això, tot l’entramat de l’estat de dret queda en no res.

Hem d’actuar amb seny mentre l’acusació sigui només una acusació, i això val per a tots els casos, sigui quin sigui el fet que es jutja. Però la presumpció d'innocència no ens impedeix analitzar els fets que tenim al davant. Un milionari acusat d'homicidi que ha pogut sortir de la presó per un milió d'euros, i un expresident acusat de corrupció que es defensa parlant d'una conspiració contra ell.

Quan els milionaris paguen fiances astronòmiques per evitar la presó i els expresidents es defensen parlant de conspiracions, el problema ja no és només judicial: és moral. La ciutadania contempla un espectacle on el poder econòmic i el polític semblen viure en una dimensió paral·lela. No tothom es pot defensar així, ni tothom pot evitar la presó.

Notícies relacionades

Una qüestió de memòria i dolor

Deixar treballar la justícia

Cada nou escàndol, sempre amb la presumpció d'innocència, erosiona una mica més la confiança en les institucions.Perquè mentre que uns mouen milions, contracten defenses de luxe i controlen el relat públic, molta gent té la sensació que la justícia no pesa mai igual segons el cognom, el càrrec o el compte corrent.

I aquest és el veritable risc: no només la possible corrupció o els suposats delictes, sinó la normalització d’un país cansat d’escàndols, titulars i excuses. Quan la política i el poder deixen de generar exemplaritat, el descrèdit es converteix en rutina.