Desena avinguda | Per Joan Cañete Bayle Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La soledat de Borràs
La presidenta suspesa del Parlament ha afrontat el primer dia de judici al TSJC sense suport massiu al carrer
És temptador comparar els assistents a la presentació del llibre de Pujol i a la primera sessió del judici
Laura Borràs, presidenta suspesa del Parlament i dirigent de Junts, s’ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la primera sessió del seu judici sola, molt sola. L’acompanyaven el seu marit i la seva filla, però la soledat amb què s’ha trobat Borràs no ha sigut personal, sinó política. Un grapat de simpatitzants han volgut estar amb ella en el mal tràngol d’aquest judici per haver ajudat presumptament un amic fraccionant contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, però han sigut pocs. La llista de suports il·lustres s’han pogut comptar amb els dits de les dues mans. Ningú del Govern, ningú d’ERC, ningú de la CUP, ni rastre de les mobilitzacions ni de la solidaritat transversal, a part de les línies partidistes, que l’independentisme solia generar quan es tracta de denunciar la repressió de l’Estat. «Good morning, Vietnam,» ha tuitat abans de la sessió l’advocat de Borràs, Gonzalo Boye. A les portes del TSJC, algú ha llançat bitllets falsos de 200 euros amb la foto de Borràs.
Durant anys, l’independentisme ha esgrimit amb raó la seva força al carrer per ratificar la seva condició de força hegemònica a Catalunya. Pel mateix motiu, un suport popular tan magre a una figura de la importància política de Borràs és notícia. Al Parlament l’independentisme hi continua sent majoritari, però la presència al carrer s’ha debilitat. Una molt mala notícia per a un moviment amb una ànima activista tan poderosa.
Notícies relacionadesLes punxades d’assistència (tampoc va ser un èxit espaterrant la protesta contra la cimera franco-espanyola) són conseqüència lògica de la divisió entre un independentisme més pragmàtic, possibilista, i un altre que continua instal·lat en l’«apreteu, apreteu» del president Torra. Davant el TSJC, la poca gent congregada ha carregat contra el president de la Generalitat i TV-3, de la mateixa manera que el dia de la cimera van esbroncar Oriol Junqueras. Res que no passi diàriament a les xarxes, l’autèntica àgora de l’independentisme.
Entretots
Mentrestant, Jordi Pujol ha presentat un llibre, i comparar la llista de presents a un lloc i a l’altre no deixa de ser un exercici una miqueta pervers. Vist així, no estem parlant tant de la divisió de l’independentisme com de la divisió a la galàxia de l’antiga Convergència. Si es pot ser independentista i alhora treballar-se el peix al cove, com ha decidit fer ERC, és normal que una part del famós convergent es regiri i pretengui assumir aquest paper, des dels consellers que no volien abandonar el Govern fins a Xavier Trias. El procés ha sigut una trituradora de partits. A Junts se li està posant cara d’escissió.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
